Winston Churchill

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Winston Churchill Nobel prize medal.svg
Naiximent 30 de novembre de 1874
Palau de Blenheim
Defunció 24 de giner de 1965 (als 90 anys)
Londres
Nacionalitat Britànic
Ocupació Militar, escritor, polític
Firma


Winston Leonard Spencer Churchill (Palau de Blenheim, 30 de novembre de 1874Londres, 24 de giner de 1965) fon un polític i estadiste britànic, conegut pel seu liderage del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon Primer Ministre del Regne Unit en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i orador, Churchill fon també oficial de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura, i fon nomenat ciutadà honorari dels Estats Units d'America.[1]

Biografia[editar]

Churchill en uniforme militar, 1895
Churchill fent el seu famós gest de la V de victòria en 1943
Winston Churchill, el seu fill Randolph i el seu net Winston, vestits per a la cerimonia de coronació d'Isabel II en 1952

Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels Ducs de Marlborough. Son pare, Lord Randolph Churchill, fon un polític carismàtic i Ministre de Facenda del Regne Unit; sa mare, Jennie Jerome, era d'orige nortamericà.[2] Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'Índia Britànica, Sudan i en la Segona Guerra dels Boers. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.

En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la Primera Guerra Mundial, fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i Primer Lord de l'Almirantat com part del govern lliberal de H. H. Asquith. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa Batalla de Gallipoli, que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Després serví un breu temps en el front occidental com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Després del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el govern conservador de Stanley Baldwin entre 1924 i 1929, a on prengué la controvertida decisió de tornar la lliura esterlina en 1925 al patró or com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'Índia i la seua resistencia a l'abdicació de Eduart VIII en 1936.

Encara que permaneixqué fora de la política en la década de 1930, liderà l'alerta sobre el perill de Adolf Hitler i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, després de la dimissió de Neville Chamberlain el 10 de maig de 1940, se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els dificils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la Alemanya Nazi. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels Aliats sobre les Potencies de l'Eix.

Després de que el seu partit conservador perguera les eleccions generals de 1945, Churchill liderà l'oposició. En 1951 conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en 1955. A la seua mort en 1965, la regina Isabel II li concedí l'honor d'un funeral d'estat en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.[3] Churchill es recordat com un dels homens més influents en l'història britànica.

Obres[editar]

  • The Story of the Malakand Field Force (1898)
  • The River War (1899)
  • Savrola (1900)
  • London to Ladysmith via Pretoria (1900)
  • Ian Hamilton's March (1900)
  • Mr. Brodrick’s Army (1903)
  • Lord Randolph Churchill (1906)
  • For Free Trade (1906)
  • My African Journey (1908)
  • Liberalism and the Social Problem (1909)
  • The People’s Rights (1910)
  • The World Crisis (19231931)
  • My Early Life (1930)
  • India (1931)
  • Thoughts and Adventures(1932)
  • Marlborough: His Life and Times (19331938)
  • Great Contemporaries (1937)
  • Arms and the Covenant (1938)
  • Step by Step 1936–1939 (1939)
  • Addresses Delivered in the Year 1940 (1940)
  • Broadcast Addresses (1941)
  • Into Battle (1941)
  • The Unrelenting Struggle (1942)
  • The End of the Beginning (1943)
  • Onwards to Victory (1944)
  • The Dawn of Liberation (1945)
  • Victory (1946)
  • Secret Sessions Speeches (1946)
  • War Speeches 1940–1945 (1946)
  • The Second World War (19481954)
  • The Sinews of Peace (1948)
  • Painting as a Pastime (1948)
  • Europe Unite (1950)
  • In the Balance (1951)
  • The War Speeches 1939–1945 (1952)
  • Stemming the Tide (1953)
  • A History of the English-Speaking Peoples (19561958)
  • The Unwritten Alliance (1961)

Referències[editar]

  1. «Winston Churchill» Pub.L. 86-6. U.S. Senate
  2. Jenkins, Roy (2002). Churchill. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2
  3. «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill» Gould, Peter. BBC News.

Enllaços externs[editar]

Commons


Predecessor:
Neville Chamberlain
Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government).svg
Primer ministre del Regne Unit

1940-1945
Successor:
Clement Attlee
Predecessor:
Clement Attlee
Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government).svg
Primer ministre del Regne Unit

1951-1955
Successor:
Anthony Eden
Predecessor:
François Mauriac
Nobel prize medal.svg
Premi Nobel de Lliteratura

1953
Successor:
Ernest Hemingway