Volcà

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Volcà de Teneguia en les Illes Canàries (Espanya)

Un volcà és una obertura de la capa superficial terrestre per a on s'expelisen gasos i materials magmàtiques de les capes més interiors. La naturalea dels materials, el tipo d'erupció, la seua freqüencia i l'orogenesis donen als volcans formes variades, pero prenen en general l'aspecte d'una montanya conica coronada per un cràter o una caldera. El lloc principal d'eixida dels materials durant una erupció està situat més sovint al bort del volcà, a on desemboca el fumeral volcanic, pero també per ullals laterals que apareixen sobre les pendents o al peu del volcà.

Tipos de volcans[editar]

Existixen dos grans tipos de volcans sobre la Terra :

  • Els volcans rojos de les erupcions efusives relativament suaus i que emeten laves coladisses. Són els volcans de punt calent i els volcans submarins de les dorsals oceaniques.
  • Els volcans grisos de les erupcions explosives i que emeten laves pastoses i cendroses baix forma de nuvols ardents (o colades piroclastiques) i de plomall volcanic. Són associats sobre tot al fenomen de subducció (per eixemple els volcans del Cinturo de foc del Pacific.)

Hi ha prop de 1500 volcans terrestres actius, dels quals un xixanta per cent tenen erupció per any. Els volcans submarins són els més numerosos.

El vulcanisme és el conjunt dels fenomens associats als volcans i a la presencia de magma. La vulcanologia és la ciencia de l'estudie, de l'observació i de la prevenció dels riscs dels volcans.