Triple Entente

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La Triple Entente fon una coalició conformada per l'aliança franc-rusa de 1893, l'Entente Cordiale franc-britànica de 1904 i l'acort anglo-rus de 1907.

Eric J. Hobsbawm, en el seu llibre "Història del sigle XX", la definix d'esta manera: La Triple Entente, constituïda per França, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i l'Imperi Rus. El Regne de Serbia i Bélgica s'incorporaren a la Triple Entente immediatament com a conseqüencia de l'atac austriac contra Serbia (que, de fet, desencadenà l'inici de les hostilitats) i l'atac d'Alemanya contra Bélgica.

La nova potencia mundial, Alemanya, governada per Guillem II d'Alemanya, en 1890 conseguí que tres potencies que tenien importants diferencies entre sí, França, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda; i l'Imperi Rus, s'aproximaren i acabaren associant-se per a fer front a la Triple Aliança de l'Imperi alemà, Imperi Austro-Hongarés i el Regne d'Italia.

En 1907, encara no hi ha una aliança en sentit estricte. Els britànics, en especial, tractaren de mantindre's lliures d'obligacions. No obstant, les successives crisis que foren fitant el camí cap a la I Guerra Mundial anaven fent cada volta mes solida l'Entente.

La crisis definitiva de l'estiu de 1914 demostrà el funcionament de l'aliança al acabar implicant en el conflicte a les tres potencies signatàries.

Després de que el Regne d'Italia abandonara la Triple Aliança en 1915, esta s'uniria a l'Entente per els seus interessos i per l'incomformitat que sentia al no tindre garanties en les Potencies Centrals.