Suïssa

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Schweizerische

Eidgenossenschaft
Confédération suisse
Confederazione Svizzera
Confederaziun svizra
Confederació Suïssa

Bandera de Suïssa Escut de Suïssa
Bandera Escut
Lema: Unus pro omnibus, omnes pro uno
(Llatí: Tots per a u i u per a tots)
himne nacional: Himne de Suïssa
 
Situació de Suïssa
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Berna
121.242 hab. (09/2007)
n/d
ciutat més poblada Zúrich
Idioma oficial Alemà

Francés
Italià
Romanche

Forma de govern República federal parlamentària en democràcia directa.
M. Leuenberger

P. Couchepin
M. Calmy-Rey
H.-R Merz
D. Leuthard
E. Widmer-Schlumpf
U. Maurer

Independència
 • del Sacre Imperi Romà Germànic
1 d'agost de 1291
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 134º
41.290 km2

Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 94º
7.725.200 Hab. (2009)
186,5 hab/km2 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 3º
US$492.595 millons
US$67.384[ (2007)
PIB (PPA)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 7º
US$312.753 millones
US$42.783[
IDH (2005) 0,955 (10º) – 
Moneda Franc Suís
‎Gentilici Suís, suïssa
Fus horari
 • en estiu
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Domini Internet -ch
Prefix telefònic +41
Prefix radiofònic HEA-HEZ, HBA-HBZ
Còdic ISO 756 / CHE / CH
Membre de: ONU, EFTA, OCDE, OSCE, COE

Suïssa (en alemà: die Schweiz, en francés: la Suisse, en italià: Svizzera, en romanche: Svizra, oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (Confœderatio Helvetica en llatí d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en Europa central i que conta en una població de 7.725.20 habitants.

Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. Berna és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de Zúrich, Basilea i Ginebra. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu PIB per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, Zúrich i Ginebra figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món.

Suïssa llimita al nort en Alemanya, a l'oest en França, al sur en Itàlia i al est en Àustria i Liechtenstein. El país se caracterisa per la seua política de relacions exteriors neutral, sense haver participat activament en ningun conflicte internacional des de 1815, i és la seu de vàries organisacions internacionals, incloent la Creu Roja, l'Organisació Mundial del Comerç i una de les dos oficines de l'ONU en Europa. Suïssa no és membre de l'Unió Europea pero des de 2005 forma part de l'espai de Schengen; és una nació multillingüe i conta en quatre idiomes nacionals: alemà, francés, italià i romanche. La data de creació de Suïssa com a nació se fixà el 1 d'agost de 1291 d'acort en la tradició, d'ahí que cada any se celebre la festa nacional eixe mateix dia.

Actualment, Suïssa és percebut com un dels països més desenrollats del món. Per la seua política de neutralitat, el país alberga gran cantitat d'immigrants provinents de nacions de varis continents, per lo que és considerat com un dels països europeus en major diversitat cultural. Finalment, Suïssa és reconeguda internacionalment per les seues montanyes, rellonges, chocolates, trens i formages.

Geografia[editar]

Geografia de Suïssa des de l'Aire

Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km2. La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el tereny,e n part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs.

Idiomes[editar]

Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.

Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idioems oficials: l'alemany, en el nort, est i centre del país; el francés, en el oest; el italià en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de Grisons, és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats deisgen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en alemà, francés i italià.

L'alemà parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemany coneguts com Alemanys suís, encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franco-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte lombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no son entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemany utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià se gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos son bilingües.