Roda

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Roda de carro trobada prop de Susa, datada en el II Milenari a. C. National Museum d'Iran.

La roda és una peça mecànica circular que gira en torn a un eix; pot ser considerada una màquina simple, i forma part del conjunt denominat elements de màquines.

És un dels invents fonamentals en l'Història de l'humanitat, per la seua gran utilitat en l'elaboració de cantereria, en el transport terrestre, i com a component fonamental de diverses màquines. El coneiximent del seu orige es pert en el temps, i els seus múltiples usos han sigut essencials en el desenroll del progrés humà.

Etimologia[editar]

La paraula roda prové del terme llatí rota, que procedix del proto-indo-europeu rota-, una forma de l'arrel ret- que significa "per a rodar, girar".[1] Els estudiosos han sugerit que la paraula roda troba la seua arrel en les llengües dels pobles orientals més antics, i que d'allí passà als idiomes mediterràneus (grec i llatí) en la migració dels indoeuropeus des d'Àsia a Europa.

El terme anglés wheel provindria de varkana o mankana, que a la volta estarien compostes de les veus var o Man (el significat del qual seria ‘treballar, operar') i Kara o kana (tronc recte curt i de secció redona). Atres autors estimen que el seu orige prové de vímana , un aparat descrit en els relats mítics del Maha Bhárata , que vola i és tripulat per sers divins que fan la guerra entre si en poderoses armes, i on es descriuen en prou detall rodes i màquines.

Història de la roda[editar]

L'invenció de la roda correspon a l'época final del neolític, i pot ser vist en relació en els atres avanços tecnològics que varen donar lloc a l'inici de l'Edat de Bronze. Els estudiosos estimen que fon inventada en el quint milenari a. C. en Mesopotàmia, durant el periodo d'El Obeid, en l'antiga regió coneguda com Creixent Fèrtil, inicialment, en la funció de roda de canterer.

Posteriorment s'utilisà en la construcció de carros; es difongué pel Vell món junt en els carros i els animals de tir. La roda va arribar a Europa i Àsia occidental en el Quart milenari abans de Crist, i a la Vall de l'Indus cap al tercer milenari abans de Crist. Barbieri-Baja (2000) advoca per l'existència de vehículs chinencs de rodes circa de 2000 a. C., encara que la seua referència més antiga es data ca. 1200 a. C.

Entre les cultures americanes no va prosperar, provablement per l'absència de grans bésties que pogueren tirar els vehículs, i perque les civilisacions més alvançades ocupaven terrenys escarpats. Han sigut trobades rodes en objectes olmeques identificats com a joguets que es daten en torn al 1500 a. C.

Evolució de la roda de transport[editar]

El Estandart d'Ur , trobat en una tomba datada entre els sigles XXVII i XXV, en el periodo Dinàstic Arcaic. Representa diverses escenes de la vida quotidiana i de guerra.

Les primeres rodes eren simples discs de fusta en un forat central per a inserir-les en un eix. La posterior invenció de la roda en ràdios va permetre la construcció de vehículs més ràpits i llaugers; sorgix durant la cultura d'Andronovo (2000 - 1200 a. C.), al nort d' Àsia central.

L'inclusió de llandes de ferro en torn a les rodes dels carros sorgix en el primer milenari abans de Crist, en els pobles celtes, ademés, foren els primers que varen usar un tipos rudimentari de rodament en l'eix: uns discs de fusta molt dura; posteriorment, els romans utilisaren anells de bronze com a rodament, a manera de boixa. No hi hagueren grans modificacions fins al sigle XIX, quan es generalisa l'us de metals en l'elaboració de maquinàries; en la década de 1880, s'inventaren els neumàtics per a rodes; en el sigle XX es construïxen rodes de les més variades aleacions.

Atres usos[editar]

En l'Edat Mija i el Renaiximent es varen idear perfeccionaments tècnics que trobaren aplicació en ingenis d'hidràulica i militars. En la Revolució Industrial la roda va començar a utilisar-se per a la transmissió de parells motrius, preferentment, sent el principal element de la civilisació de les màquines.

Despulles arqueològiques[editar]

Prop de la zona nort del Càucas es trobaren unes quantes foses, en les que des de 3700 a. C. havien sigut soterrades persones en els seus carros. En Eslovènia (2003) es trobaren una roda l'antiguetat de la qual es va datar entre 5100 i 5350 anys (3100 - 3350 a. C.)[2] En la ciutat d'Ur es descobrí un baix relleu de mitan del sigle XXV a. C., el carro dels felins, la representació més antiga conservada de la roda com a element propulsor.

Notes[editar]

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rueda de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.