Religió

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Una religió és el conjunt de creències i pràctiques comunes d'un grup de persones, a sovint relacionades en llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escritures, història i mitologia, aixina com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es referix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que compartixen els membres.

La religió a sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creència en un pensament, un ser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els còdics morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escritures s'associen de manera tradicional en la creència bàsica i a sovint coincidix en alguns conceptes seculars de la filosofia.

El desenroll de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organisada" es referix a l'organisació de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creències. Atres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. A sovint, la paraula "religió" s'usa de manera intercanviable en "fe" o "sistema de creences".

Religió i política[editar]

La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme teocràcia designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.[1] La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de Josep (personage del Génesis), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la monarquia, l'oligarquia i la república.[2] La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'Antiguetat; l'antic Egipte n'és un eixemple, on s'atribuïa als faraons la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la civilisació asteca, la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, tot i que l'emperador asteca no n'era membre.

En Europa, durant l'Edat mija i fins al sigle XIX, la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del delme[3]– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els Estats Units varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la constitució. Esta denominació és atribuïda a Thomas Jefferson, que en una carta dirigida a un grup de baptistes, i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

"En creure en vosatros que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina puix construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat".[4]

Referències[editar]

  1. Entrada de "Teocràcia" del DIEC
  2. "Theocracy". Catholic Encyclopedia. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]
  3. Montolío Hernánez, Ricardo, El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23), Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.
  4. Jefferson, Thomas. (1802). Jefferson's Letter to the Danbury Baptists, Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]

Enllaços externs[editar]