Regne de Croàcia

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Regne de Croàcia
Kraljevina Hrvatska
Regnum Croatiae

Regne de Croàcia
Coats of arms of None.svg
Coats of arms of None.svg
925 – 1526 Flag of the Kingdom of Croatia (Habsburg).svg
Hungary Arms.svg

de}}}Regne de Croàcia de}}}Regne de Croàcia
Bandera Escut
Ubicació de Regne de Croàcia
El Regne de Croàcia en 925
Capital Tomislavgrad, Šibenik, Knin, Solin.
Idioma oficial llatí, croata
Atres idiomes hongarés, búlgar
Religió catòlica
Superfície 110,000 km²

Període històric

Edat Mija
 • Establiment del Regne 925
 • Batalla de Mohács 1526
Forma de govern Monarquia absoluta
Rei
 • 925-928 Tomislav (primer)
 • 1516-1526 Luis II (últim)


El Regne de Croàcia (en croat Kraljevina Hrvatska), també conegut com a Regne dels croates (croat: Kraljevstvo Hrvata; llatí Regnum Croatorum), fon un regne medieval que comprenia la major part de lo que hui és Croàcia aixina com, periòdicament, parts de Bòsnia i Hercegovina en els Balcans.

Fundat en l'any 925, va funcionar com un estat sobirà durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els venecians, búlgars, hongaresos i, en ocasions, el Papa.

En l'any 926 va conseguir l'utilisació de la llengua eslava en els servicis religiosos, a càrrec del bisbe Gregori de Nin.

En l'any 1102, despuix d'un periodo de temps definit per la crisis de successió de la dinastia Trpimirović, el regne va perdre la seua plena sobirania en la creació d'una unió personal en el Regne d'Hongria.

Origens[editar]

El llibre D'Administrant Imperi, escrit en el sigle X per l'emperador bizantí Constantí VII és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles @eslavo cap al surest d'Europa. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any 600 procedents de lo que són aproximadament Galitzia i la Planura Panònica cap a la província romana de Dalmacia. Segons la tradició popular, els croates varen ser guiats a *Dalmacia per un grup de cinc germans cridats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.