Processó del Corpus Christi

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus
Roca5.jpg

La Processó del Corpus Christi és una festa tradicional catòlica de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent dijous al octau dumenge despuix del Dumenge de Pasqua, 60 dies despuix del Dumenge de Pasqua.

Orige[editar]

Segons l'historia va ser en l'any 1263 quan el Papa Urbà IV va instituir la festa del Corpus Christi, per mig de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous despuix de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de maig i el 24 de juny (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa Clemente V en el Concili General de Vienne en 1311 i pel Papa Joan XXII en 1317. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen més que el Sol al costat del Dijous Sant (Semana Santa) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

Història de la Processó del Corpus Christi[editar]

Ciutat de Valéncia[editar]

Corpus1.jpg
Corpus3.jpg

Històricament la festivitat del Corpus Christi em Valéncia, ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del sigle XIV fins a finals del sigle XIX, la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Per a enaltir la nomenada festa el llavors bisbe de Valéncia entre els anys (1348-1356) Hugo de Fenollet és qui el 4 de juny de 1355 promou d'acort en el capítul catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de Valéncia, la creació d'una processó que recorreguera els carrers de la ciutat. Ordenà que en la festa del Corpus Christi una “general e solemne processó siga feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat”.

El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser dispost pels jurats el 8 d'agost de 1416, anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el nomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.

Volem des d'ací destacar que el bisbe Hugo de Fenollet durant el seu pontificat en Valéncia va batejar en l'Iglésia de Sant Esteve el dia 23 de giner de 1350, al fill de Guillem Ferrer que posteriorment seria el famós Sant Vicent Ferrer. També va fundar l'escola major de cant en 1351, possiblement va ser el primer conservatori de música creat en Valéncia.

Davant de la nomenada festivitat, en el dit bando també es demanava al veïnat que netejaren els carrers per a on passaria la processó, adornaren les seues cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenage al Santíssim.

Esta processó com tal només va durar un any, ya que en 1356 va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat es celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.

En l'any 1372 sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Ceremoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any 1401 Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en 1414 durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente en Saragossa, en 1415 és el Papa Luna qui assistix a esta, en 1427 despuix és solicitada pel Rei Alfons el Magnànim, en 1466 la presència el rei Joan II d'Aragó, els Reis Catòlics en 1481, posteriorment en 1501 la Reina Joana de Nàpols, novament en 1528 l'emperador Carlos V, al Giner de 1585 per Felip II, en 1612 pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en 1815, Ferran VII en 1827, la reina Isabel II en el seu fill el futur Alfons XII en 1858, en 1888 la va presenciar Alfons XIII i de nou finalment l'any 1893 en motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del dijous. Fins a 1506 era cap al matí pero, en eixe any es va acordar que es fera per la vesprada. En juny de 1677, el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar pel matí pera evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mida i el 5 de juliol del mateix any, una atra cèdula real prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.

La presència de les institucions gremials en la processó va ser constant fins a l'any 1835. D'atra banda, despuix de la desamortisació de Mendizábal en 1836, la supressió de moltes comunitats religioses que abans participaven en el Corpus Christi obriria les portes al gradual decliu de la processó; a pesar d'este buit deixat pels gremis i per les ordenes religioses, lo varen omplir les institucions de beneficència i caritat com eren el Colege d'Orfens de Sant Vicent Ferrer, Casa de la Beneficència, Asil de Sant Joan Batista, etc.

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament a que esta es realisara en l'interior de les iglésies, fent-se aixina des de 1931 fins a 1935.

Acabada la Guerra Civil, els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís a lo que significava la tradició valenciana, la varen centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Cabets, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, aixina com a alguns personages més.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década despuix de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de Valéncia, reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

Ontinyent[editar]

En la localitat valenciana d'Ontinyent el Corpus Christi és tot lo que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps.

En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Jagants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta, el Ball dels Cavallets i finalment el Ball de la Moma recuperat en l'any 2009. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue processional marcara l'inici de la processó religiosa, per a donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguany en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat.

També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim.

En Ontinyent són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varis motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del sigle XX, només es guardà memòria dels Jagants i dels Cabets. Despuix d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són sis els balls que participen: els Cabets, els Jagants, els Arquets, els Cavallets, el de la Moma i la Veta.

Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació són danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó Corpus Christi, i són interpretades, habitualment, en els següents llocs:

  • Plaça de la Vila.
  • Plaça de Sant Pere de Verona.
  • Plaça de Baix.
  • Carrer de Mayans (vora l'iglésia de sant Carles Borromeu).
  • Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
  • Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)
  • Carrer de Mayans (creuament en el Trinquet i el Delme).
  • Carrer de Mayans (vora l'iglésia de sant Carles Borromeu).
  • Placeta Latonda.
  • Plaça Major.
  • Plaça de la Vila.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]