Pare Noel

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Pare Noel

Pare Noel, Santa Claus, Sancho Clos, Viejito Pascuero, Colacho o Sant Nicolas són els noms en els quals es coneix en el món hispà al personage llegendari que segons la cultura occidental porta regals als chiquets per Nadal. És un personage inspirat en un bisbe cristià d'orige grec cridat Nicolás, que va viure en el sigle IV en Anatòlia, en les valls de Licia (en l'actual Turquia). Era una de les persones més venerades pels cristians de l'Edat Mija, del que encara hui es conserven les seues relíquies en la basílica de Bari (Itàlia).

Història de Nicolás de Bari[editar]

Artícul principal → Nicolás de Bari.

S'estima que Nicolás de Bari va nàixer prop de l'any 280 en Patara, una ciutat del districte de Licia, en l'actual Turquia.

Era fill d'una família acomodada i va créixer davall els tirants desijos dels seus pares. Son pare desijava que seguira els seus passos comercials en el Mar Adriàtic, mentres sa mare pretenia que fora sacerdot com el seu tio, el bisbe de Mira (antiga ciutat grega de la Anatòlia Egea, actualment Turquia).

Llamentablement, la pesta va solucionar el seu dilema, a l'emportar-se als seus pares, mentres tractaven d'ajudar als malalts de la seua ciutat. El chicot, commogut en la desgraciada situació de la seua gent davant de semblant malaltia, va repartir els seus benes entre els necessitats i va partir cap a Mira per a viure en el seu tio i ordenar-se com sacerdot, cosa que va conseguir als 19 anys. Més tart, al morir el seu tio fon triat per a reemplaçar-ho.

D'ell, se conten centenars d'històries, especialment narrant els seus milacres i les seues bondats en la gent pobre. Tal fon l'admiració que varen sentir per ell que se va convertir en sant patró de Grècia, Turquia, Rússia i la Lorena.

La llegenda de Nicolas de Bari[editar]

La seua relació en els chiquets naix d'una història que indica que un criminal va apunyalar diversos chiquets, llavors el sant va resar per ells i va obtindre la seua curació quasi immediata.

Pero ademés, Nicolas tenia especial inclinació per ajudar als chiquets.

La seua mítica fama de repartidor d'obsequis es basa en una atra història, que conta que un empobrit home pare de tres filles, no podia casar-les per no tindre el dot necessari, al mancar les chicotes del dot pareixien condenades a ser "fadrinotes". Enterat d'açò, Nicolas li va entregar, a l'obtindre l'edat de casar-se, una bossa plena de monedes d'or a cada una d'elles. Es conta que tot açò fon fet en secret pel sacerdot qui entrava per una finestra i posava la bossa d' or dins dels calcetins de les chiquetes, que penjaven sobre la chimenera per a secar-los.

També fon nomenat patró dels mariners, perqué, conta una atra història, que estant alguns d'ells al mig d'una terrible tempestat en alta mar i veent-se perduts varen començar a resar i a demanar a Deu en oracions com ara Oh Deu, per les oracions del nostre bon Bisbe Nicolas, salva'ns. En eixe moment la figura de Sant Nicolas se va fer present i va calmar les aigües.

En orient se'l coneix com Sant Nicolau de Mira, pero en occident com Sant Nicolau de Bari, ya que, quan els musulmans varen invadir Turquia, els cristians varen conseguir traure en secret les seues relíquies (1087) i les varen portar a la ciutat de Bari en Itàlia. En esta ciutat se varen obtindre tants milacres al resar-li al sant que ràpidament la seua popularitat es va estendre per tota Europa. Hi ha centenars de temples en tot el món dedicats a la seua figura. Ya l'any 550, en Roma es va erigir u en el seu honor.

L'atre Nicolas[editar]

El mit de Nicolas de Bari se va vore entremesclat en el de Joulutarina o Joulupukki, que va nàixer en Lapònia, al nort de Finlàndia. Segons este mit, un chiquet cridat també Nikolas (els nòrdics no usen la lletra "c") es veu, igual que el seu homònim turc, sitiat per la tragèdia sent chiquet al perdre la seua família el dia de Nadal, deixant-li orfe a cuidat del poble. Precisament, i com a recort de la seua família perduda, el jove Nicolas talla joguets de fusta que repartix entre les famílies en que ell se cria, puix degut a les carències del poble on viu només pot passar un any en cada família. Ya adult va dedicar la seua vida a repartir joguets als chiquets dels pobles pròxims al seu, fins que finalment va morir a alvançada edat. En Recort a la seua llabor humanitària, els caps de família d'estes aldees es varen encarregar de perpetuar este costum, que fon estenent-se en el pas dels anys.

La vida i obra del Nikolás finlandés fon retratada en la película de 2007 La Llegenda de Santa Claus.

Pare Noel i Nadal[editar]

El nom que hui en dia rebem de Pare Noel, procedix de Finlàndia com a Sant Nicolau i ha arribat fins a mosatros com "papa Nöel" que ha derivat en "Pare Noel" ya que ha adoptat l'ortografia hispànica, ademés que Noel significa "Nadal" en francés.

¿Pero com se relaciona en els regals de Nadal? En l'antiguetat, en Roma, es realisaven festes – A mig de decembre- en honor a Saturn (Cronos per als grecs), al final de les quals els chiquets rebien obsequis de tots els majors.

En una atra época posterior, quan el mit de Sant Nicolas encara no s'havia corporificat , igualment existien atres tradicions, com la dels chiquets italians que rebien regals d'un "fada" cridà Befana . En Catalunya i algunes zones de Aragó és un tronc "màgic", cridat Cagatió, el que expulsa els regals i dolços despuixos de colpejar-ho en unes vares de fusta i entonar diferents cançons tradicionals. Mentres que els pobles d'algunes valls vascs i navarresos, els regals els portava el carboner Olentzero i també donyets de barba blanca, botes altes i gorro de armini. En el temps i en els prodigis coneguts de Sant Nicolas, este fon reemplaçant a alguns d'estos personages pagans.

La transformació en Santa Claus[editar]

Se pensa que açò va succeir al voltant de l'any 1624. Quan els immigrants holandeses varen fundar la ciutat de Nova Amsterdam , més tart cridà Nova York, òbviament varen portar en ells els seus costums i mits, entre ells el de Sinterklaas, el seu patró (la festivitat del qual se celebra a Holanda entre el 5 i el 6 de decembre).

En 1809 l'escritor Washington Irving , va escriure una sàtira, Història de Nova York, en la que va deformar al sant holandés, Sinterklaas, en la basta pronunciació anglo parlant Santa Claus. Més tart el poeta Clement Clarke Moore, en 1823, va publicar un poema a on va donar cos a l'actual mit de Santa Claus, basant-se en el personage d'Irving. En eixe poema se fa menció d'una versió de Santa Claus, nano i prim, com un donyet; pero que regala joguets als chiquets en vespra de Nadal i que es transporta en un trineu tirat per nou rens, incloent a Rudolph (Rodolfo).

Posteriorment, cap a 1863, va adquirir l'actual fisonomia de gros barbut i abajocat en la que més se li coneix. Açò fon gràcies al dibuixant alemà Thomas Nast, qui va dissenyar este personage per a les seues tires nadalenques en Harper'S Weekly . Allí va adquirir la seua vestimenta i es crega que el seu creador es va basar en les vestimentes dels bisbes de velles époques per a crear este «Sant Nicolas», que en eixe moment ya res tenia a vore en Sant Nicolas de Mira.

A mig del sigle XIX, el Santa Claus nort-americà va passar a Anglaterra i d'allí a França, on es va fondre en Bonhomme Noël, l'orige del nostre Pare Noel, el qual tenia paregut físic en Santa Claus, pero vestia de blanc en vius dorats. Igualment a finals del sigle XIX, a partir d'un anunci nort-americà de la Lomen Company, es crearia la tradició que Pare Noel procediria del Pol Nort; i es popularisarien completament els rens nadalencs com a mig de transport de Santa Claus.

Després, al principi del sigle XX en 1902, el llibre infantil The Life and Adventures of Santa Claus de L. Frank Baum's, s'origina l'història de com Claus se va guanyar la immortalitat, igual que el seu títul de sant.

Igualment, ya en el sigle XX, l'empresa coca-cola va encarregar al pintor Habdon Sundblom que remodelara la figura de Santa Claus/Pare Noel per a fer-ho més humà i creible. Esta versió data de 1931. En este punt, no obstant cal aclarir que és només una llegenda urbana la creència que el color roig i blanc de Santa Claus tinga el seu orige en els "espots" que la marca coca-cola va començar a fer a partir de 1931, encara que sí que és cert que varen contribuir a la popularisació d'estos colors i del mit mateix. Hi ha moltes ilustracions i descripcions quasi fidedignes anteriors al anunci com la de Thomas Nast [1] (1869) o St. Nicholas Magazín (1926), entre atres; això sense considerar ademés les antigues representacions religioses del bisbe Sant Nicolau de Mira o Sant Nicolau de Bari, en les que és comú el color roig i blanc de la vestimenta religiosa, si be és cert que des de mig de 1800 fins a principis de 1900 no va haver-hi una assignació concreta al color de Santa Claus, sent el vert un dels més usats. Per tant, se considera que la campanya massiva de coca-cola fon una de les principals raons per les quals Santa Claus va acabar vestit de color roig i blanc, pero estos publicistes no varen ser els primers a representar-ho en estos colors.

En quant al domicili de Pare Noel, com la llegenda es va originar en el hemisferi Nort, a principis del sigle XX es va escampar l'idea que viuria en el Pol Nort; no obstant igualment cal recordar que hi ha atres llocs pròxims postulats com el seu llar, els quals són: Lapònia sueca, Lapònia finlandesa i Groenlàndia; ya que el Pol Nort està al mig del oceà Àrtic.

Llegenda actual[editar]

Aixina, el mit actual conta que Santa Claus viuria en el Pol Nort junt en la Senyora Claus i una gran quantitat de Donyets nadalencs, que li ajuden en la fabricació dels joguets i atres regals que li demanen els chiquets a través de carta.

Per a poder transportar els regals, Santa Claus els guardaria en un sac màgic de Santa Claus i els repartiria a les 00:00h del dia 25 de decembre, en un trineu màgic volador, tirat per «rens nadalencs», liderats per Rodolfo (Rudolph); un ren que allumena el camí en el seu nas roig i brillant, sent l'últim a agregar-se a l'història.

Santa Claus podria entrar a les llars dels chiquets, al transformar-se en una espècie de fum màgic; i aixina entrar per la chimenera o un atre orifici de les cases; si estes no disponen d'una.

Per a saber quins chiquets mereixen regals, Santa Claus dispondria d'un telescopi capaç de vore a tots els chiquets del món; ademés de l'ajuda d'atres sers màgics que vigilarien el comportament dels chiquets. Aixina, si un chiquet s'ha comportat malament, es diu que qui ho vindria a visitar seria la carbonisa, i no Santa Claus; i com castic carbonisa li regalaria als chiquets només carbó.

Nom de Santa Claus en uns quants països[editar]

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]