Occident

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Occident és un terme que prové del llatí occido, caiguda dels cossos celests, d'on prové occidens, lloc per a on es pon el Sol (l'Oest).[1] És un terme ambigu que s'utilisa històricament per a significar el conjunt de cultures contrapostes a les d'Orient.

Històricament, Occident sorgix en el Mediterràneu, en l'Antiga Grècia i la Roma clàssica. Acabat l'imperi Romà, est es dividix entre l'imperi Romà d'Occident i l'imperi Romà d'Orient, trencament que s'agreujava més avant en el Gran Cisma d'Orient. No obstant això, els descobriments de noves terres (Amèrica, Austràlia), i els canvis socials, polítics i econòmics fan perdre sentit a l'oposició entre Occident i Orient: Occident sembla cobrir tota Europa, i ampliar-se en el colonialisme més allà, cap a noves terres, mentres que el terme d'Orient queda reservat per a Àsia. Especialment despuix de la Guerra Freda, a on la divisió rellevant fon entre els països capitalistes i els comunistes, actualment a vegades es confon Occident en el Primer Món.

Per mig dels processos d'occidentalisació, diversos països s'han incorporat, en diversos graus, en la definició ampliada de lo que és occidental.

El terme Occident ha tingut un paper molt rellevant en l'història i la cultura, ya que ha servit tradicionalment per a denotar el conjunt de creences i pensaments dels que escrivien i prenien part en l'història, tal com la narraven. Antropològicament, es tracta d'un recurs llaugerament etnocèntric per identificar-se com a grup enfront de les cultures alienes, a vegades desconegudes o misterioses, d'Orient.

Referències[editar]

  1. Diccionari de Llatí (anglés)