Obduli Jovaní

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Obduli Jovaní Puig
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Comercial periodiste, escritor, poeta i conferenciant
Naiximent: 14 d'octubre de 1932
Lloc de naiximent: Sant Mateu, província de Castelló, Comunitat Valenciana
Defunció: 18 de febrer de 2013
Lloc de defunció: Valéncia, província de Valéncia, Espanya


Obduli Jovaní Puig (Sant Mateu, 14 d'octubre de 1932-Valéncia, 18 de febrer de 2013), llicenciat en Dret, fon un comercial, periodiste, escritor, poeta i conferenciant valencià.

Biografia[editar]

Obduli Jovaní va nàixer en el si d'una família dedicada al comerç textil. De jove, s'en anà a Salamanca a on es va llicenciar en Dret. La seua activitat professional la va eixercir en companyies de segurs.

Activitat lliterària[editar]

Pero per damunt de tot, la seua activitat la va desenrollar en el món lliterari, poeta i ensagiste. Va colaborar en el periòdic ABC - Comunitat Valenciana durant molts anys en una secció propia en un principi titulada Miguelete i més tart Corrococos. Tots els dilluns eixia el seu artícul d'opinió sobre temàtica valenciana i en defensa de la llengua valenciana.

Va ser un escritor que destacà per la seua inteligència, precisió en el llenguage i molt perfeccioniste. Cultivà tant el valencià com el castellà destacant sobre tot en la defensa de la personalitat de la llengua valenciana. Va ser molt crític en la política llingüistica imposta pels actuals governants als que califacava de Inquisidors.

Respecte a organismes com l'Universitat de Valéncia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià (JQCV) i el Consell Valencià de Cultura (CVC), opinava lo següent:

La Universidad de Valencia como localismo con diseño de Mariscal, cumbre del monigote; la Academia - ese Tribunal de Delitos Lingüísticos - que hace de las palabras filología, que las perpretan, las inmersan y hasta las impecan, valgan los palabros; donde tiene la lengua tantos apóstoles, tantos apóstatas que hacen votos de obediencia foránea, menegildos y rodrigones que tanto sirven para un roto en Barcelona como un descosido en Valencia, numerarios de dos caras. La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, Santo Oficio que impone normativas integristas, axiomáticos fervorines del "mitjà". Y por fin, el Consell Valencià de Cultura, desde donde la aconsejan tantos cultos oficiales, que van de acá para allá representando autos de fe. Acá dando su amén al alicatado del Teatro Romano de Sagunto, alegando que sería una "animalada" devolverlo al estado primitivo...

Respecte a l'escritor pancatalaniste, Joan Fuster:

Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Omnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l´Institut d´Estudis Catalans.

(Fuster, l'error valencià del segle. Artícul publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005)

Obduli Jovaní fon membre de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i de l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. Va colaborar com a informant en el Diccionari General de la Llengua Valenciana editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Reconeiximents[editar]

  • Premi Valéncia de poesia (1999).
  • Premí Fadrí Llibertat d'Expressió (1999).
  • Escritor de l'Any per la AELLVA (2006).

Obres[editar]

  • L'Alqueria (Valéncia, 2007). Editat per l'Entitat Cultural Valenciana "El Piló" de Burjassot.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]