Nas

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Nas.

El nas és una protuberància que forma part del sistema respiratori en els vertebrats. És l'orgue de l'olfat i l'entrada del tracte respiratori.

Anatomia[editar]

El nas es dividix en dos compartiments separats pel tabic nassal, els quals tenen dos orificis d'eixida denominats narines. Per l'atre costat, el nas acaba en unes obertures que comuniquen en la faringe.

En les parets laterals dels cornalons se troben uns ossos esponjosos nomenats cornets, que s'encarreguen de calfar i netejar l'aire que va cap als pulmons. Davall de cada cornet existixen uns espais denominats meats, que son els que comuniquen el nas en els sens paranassals.

L'armassó òsseu del nas està constituït per ossos, cartílecs durs i cartílecs molls. Els ossos durs formen la part superior i els laterals del pont, els cartílecs formen els laterals dels cornalons i el propi tabic nassal.

Les parets nassals estan revestides per mucoses que tenen com a funció essencial l'acondicionament de l'aire inhalat. Ademés, la mucosa atrapa i lleva la pols i els gérmens de l'aire quan s'introduïxen en el nas.

El nas és l'orgue a on residix el sentit de l'olfat. En l'epiteli olfatiu es troba la pituïtària groga, constituïda per un grup de cèlules nervioses en pèls microscòpics nomenats cilis. Estos estan recoberts de receptors sensibles a les molècules de l'olor. Hi han uns 20 tipos distints de receptors, cada u dels quals s'encarrega d'una classe determinada de molècules d'olor. Estes cèlules establiran sinàpsis en les neurones dels bulps olfatoris, que manaran les senyals al cervell.

Triàngul de la mort[editar]

En els sers humans, degut a la naturalea especial del fluix sanguíneu del nas i la seua àrea circumdant, existixen riscs de que una infecció puga estendre's al cervell, quadro d'extrema gravetat. Per esta raó, l'àrea compresa entre les vores de la boca i el pont del nas, inclòs el nas i el maxilar es coneixen com el triàngul de la mort.

Vore també[editar]