Narcís Vinyoles

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Narcís Vinyoles, va nàixer en Valéncia, en el sigle XV i va morir en Valéncia, en el sigle XVI. Escritor i jugador d'escacs valencià.

Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la Llonja i contador de la Generalitat Valenciana, entre els anys 1468 i 1516. Fon protegit per Ferrando el Catòlic i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germà de Lluís de Santàngel.

Vinyoles fon un escritor molt cult, s'expressava en tres idiomes: valencià, italià i castellà. En les poesies religioses i amoroses se l´ha qualificat com a admirable i també se l'ha tildat com a un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del sigle XV.

Concursa i intervé en diversos certàmens poètics en els anys 1474, 1486, 1488 i 1511, en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus l'any 1499.

És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any 1510.

Entre les seues obres citem: cinc sonets en italià inclosos en Les trobes en lahors de la Verge Maria (Valéncia, 1474), una composició en castellà que figura en el Cancionero General de Hernando del Castillo (Valéncia, 1511), i atres en valencià en l´edició de 1514.

És també autor d'una de les poesies que tanquen Lo procés de les olives en l'any 1497, junt a Bernat Fenollar i Joan Moreno. Va intervindre en diversos debats en els poetes valencians de la seua época. Un d´ells el que tracta sobre la superioritat en qüestions amoroses dels vells sobre els jóvens, on alaba una composició molt maliciosa de Joan Moreno sobre la ventaja d´amar als vells.

Potser lo més curiós de la seua producció lliterària és la seua intervenció en el poema Scachs d'amor, en colaboració en Francesc de Castellví i Vich i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa en gràcia, elegància i gran ingeni el llanç de cada jugada.

Enllaços externs[editar]