Lluís de Fenollet

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Lluís de Fenollet (Xàtiva, ¿?-1505). Cavaller, humaniste i escritor valencià.

Biografia[editar]

Lluís de Fenollet fon un noble cavaller de Xàtiva, conforme ho afirma D. Nicolau Antonio, en la seua obra Bibliotheca Hispana Vetus.

Les senyes que ha deixat Martí de Viciana, en la seua Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad de Valencia, poden oferir notes biogràfiques sobre la figura de Lluís de Fenollet. Quan s'ocupa del llinage dels Fenollet, Martí de Viciana dona una llista de nobles d'este ilustre llinage de la Reconquista.

A la casa Fenollet, establida en Xàtiva, li correspongueren els senyorius de Genovés, de Lloc Nou de Torrent i de Lloc Nou de Fenollet.

Als senyors de Fenollet, pels mèrits prestats a la Corona, s'els concedí a perpetuïtat, per privilegi real, la balia de Xàtiva, dit privilegi el tenien concedit l'any 1488.

El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'Oriola de 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar.

Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de Bernat de Centelles, Comte d'Oliva. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei Ferrando el Catòlic, i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any 1512.

Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en Lluís de Santàngel, escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de Saragossa i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'Alacant, del qual fon abadesa també.

Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'Història d'Aleixandre el Gran.

Bibliografia[editar]

  • ALMINYANA VALLÉS, Josep. El Crit de la Llengua (Valéncia, 2006, 3ª ed.)

Cites[editar]

En l'obra Hystoria de Alexandre (Historia Alexandri Magni), edició de Barcelona de l'any 1481, traduïda del llatí de Quintus Curcius Rufus per Lluís de Fenollet, en el seu colofó se pot llegir:

…en la present lengua valenciana transferida…

L'original està conservat en la Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia.

Vore també[editar]