Lluís XVI de França

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Lluís XVI

Lluís XVI de França (en francés Louis XVI de France) (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de giner de 1793) fon rei de França i de Navarra entre 1774 i 1789, Coprincip d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos entre 1789 i 1792.

Quant va ser investit com a rei es va creure que es farien grans reformes de l'Estat, pero la seua falta de caràcter, les intrigues de la seua cort i l'oposició dels nobles li impediren portar a veta les mides oportunes. En quant a política exterior tingué més èxit, debilitant a Gran Bretanya i mantenint la pau en Europa.

Intentà en sis ocasions (1774-1776, 1781 i quatre en 1787) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituira a la talla heretada del feudalisme. La noblea de toga del Parlament de París i la cort de Versalles se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i més tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de 1789, el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá Assamblea Nacional, jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a França. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat més tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes.

Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detingut en Varennes-en-Argonne, portat de volta a París i suspés de les seues funcions.

A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de 1791 i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el 20 d'agost fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra Austria i Prússia), posat a disposició de la Convenció Nacional (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de 1793 per traició.