Lliteratura valenciana

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La lliteratura valenciana és la lliteratura escrita en llengua valenciana.

Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV)[editar]

Harges[editar]

Artícul principal → Harja.


Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairente, datades en l'any 1121.

Alguns autors de harges son Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym[1]

Romanç valencià[editar]

En el Regne de Valéncia, despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç[2].

El romanç valencià se seguia parlant en el sigle XII i en el XIII. Quan arribà Jaume I el Conquistador, la població autóctona ya parlava una llengua romanç i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.

Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la Biblia Parva, el Gamaliel i La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus d'en Sant Pere Pascual (1227), el Vocabulista in Arabico de R. Martí, un vocabulari àrap, mossàrap valencià i llatí, de 1233 i les Planchs de San Esteve, uns relats del sigle XII en romanç valencià i llatí[3].

Cap a la madurea de la llengua[editar]

Durant el sigle XIV, el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "llengua valenciana".

Sigle d'Or valencià (sigle XV)[editar]

Artícul principal → Sigle d'Or valencià.


El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en Shakespeare, la francesa en Molière i la castellana en Cervantes, Calderón i Quevedo.

Poesia[editar]

El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.


En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. Entre els poetes valencians destaquen Ausias March, Roiç de Corella i un gran número de noms com Jeroni Martí, Lluís Ros, Vicent Ferrandis, Narcis Vinyoles, Bernat Fenollar, Jaume Gasull, Jordi Centelles, Bertomeu Dimas, Joan Escrivá

Narrativa[editar]

En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon".

Teatre[editar]

El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.

Del sigle XVI fins a la Renaixença[editar]

La Decadència[editar]

Renaixença[editar]

Vore també: Carles Ros i Hebrera

Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del sigle XVIII, inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la llengua valenciana.

De la Renaixença a l'actualitat[editar]

Franquisme[editar]

Transició[editar]

Referències[editar]

  1. Autors valencians abans de Jaume I
  2. Per a més informació llegir Cronología histórica de la Lengua Valenciana
  3. Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors

Bibliografia[editar]

  • Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País
  • Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan
  • Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana
  • Franco, Josep (2002) Història de la literatura valenciana, Acento

Vínculs externs[editar]