José Iranzo

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Josep Iranzo Presencia (Ontinyent, 10 de febrer de 1833 - Valéncia, 1905) fon un advocat i polític de la Comunitat Valenciana, Espanya.

Membre d'una familia de burguesos terratinents, estudià en els escolapis de Valéncia i se llicencià en Dret en l'Universitat de Valéncia en 1856. Membre de la Unio Lliberal, en 1866 se cassà en la filla de Manuel Benedito Calçada.

Fon membre de la Junta del Colege d'Advocats de Valéncia i recolzà la revolució de 1868 que posà terme al regnat d'Isabel II. Aixina, s'adscrigué al Partit Constitucional i fon membre de la Diputacio de Valencia en 1874 i en 1878 pel distrit del Mercat de Valéncia. En 1873 fon vocal de la Junta del Port de Valencia. Després s'incorporà al Partit Lliberal, en el que fon diputat al Congrés pel distrit electoral de Boja en les eleccions generals de 1881 i 1886.

En 1885 fon nomenat alcalde de Valencia, en sustitució de Josep María Ruiz de Lihory, pero tingué que renunciar un any despuix per a poder ocupar el banc, sent substituït per Manuel Sapiña. En 1890 presidi el Circul Lliberal de Valencia, fon membre de la Real Academia de Belles Arts de Sant Carles i conseller del sucursal del Banc d'Espanya en Valencia. Fon senador per la provincia de Valencia entre 1894-1896.

En 1898 patí una apoplexia que li obligà a retirar-se de la política. Fon pare del també polític Manuel Iranzo Benedito.

Referencies[editar]