Illa

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ya siga pel mar, de riu o de llacs. Lo que distingix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors.

Orige de les illes[editar]

Les illes poden tindre diversos orígens com l'erosió i la sedimentació), especialment les que es troben en mars i oceans. Poden evolucionar i aumentar de mida per depòsits de sediments o per acumulació de material volcànic o orgànic. A voltes, poden ser formades per processos erosius en què una porció de terra permaneix separada d'un continent. L'aument del nivell del mar també provoca el sorgiment d'illes, quan es submergixen les terres baixes i en queden separades les zones més altes de les illes.

Illes continentals[editar]

Estes illes són parts de terra connectades per la plataforma continental a un continent. Això significa que estes illes són part del continent adyacent i es situen en la seua plataforma continental.

Eixemples d'este tipo d'illes:

Illes volcàniques[editar]

Volcà de l'illa de Pico, en les Açores

L'activitat volcànica que es produix en els fondos oceànics té com a conseqüència la formació d'illes. Això sol relacionar-se en el moviment de plaques en l'escorça terrestre.

Eixemples d'este tipo d'illes:

Illes coralines[editar]

L'atol de Carolina, en Kiribati

Les illes i esculls coralins es troben en mars tropicals i subtropicals. Estan formades pels esquelets d'un grup d'organismes marins primitius, els coralls, quan el corall creix fins a arribar a la superfície de l'oceà, des de plataformes submarines no molt profundes, que molt a sovint són cons volcànics. Quan el con és completament submergit es forma un atol coralí. El corall deixarà de créixer fins a dalt quan arriba a la superfície; per este motiu estes illes són planes i baixes.

Eixemples d'este tipo d'illes:

Illes sedimentàries[editar]

Estes illes, també nomenades maritimofluvials, es formen en la desembocadura de rius grans per l'acumulació de sorra, grava i llot, que són arrossegats per la corrent del riu. Estos sediments es van depositant en forma de monticuls en estanys a on la corrent pert velocitat. Estes illes formen un delta en la desembocadura del riu, com per eixemple els deltes de l'Ebre (en l'illa de Buda), el Ganges, el Mississipí, l'Orinoco, el Nil i el Paranà.

L'illa de Marajó, en la desembocadura de l'Amazones, és l'illa sedimentària més gran del món, en una extensió semblant a la de Dinamarca.

Illes fluvials[editar]

Les illes fluvials es formen a partir de barres de sorra presents en el canal central del riu, les partícules de les quals es componen de materials de mides diverses. L'alvanç dels rius de caràcter meàndric i anastomòtic, en revoltes i canals de comunicació, deixa una sèrie de crestes i depressions pantanoses que determinen la formació de diferents tipos de vegetació, com per eixemple ambients de terra ferma, ambients inundables o ambients de transició entre estos dos. Cada cresta representa el resultat de la migració del curs durant la formació d'una nova plaja.

Les illes fluvials, en trobar-se dellimitades per un riu i subjectes a la seua dinàmica d'inundació, presenten una sèrie de condicions ambientals específiques en àrees molt chicotetes, producte de les diferències topogràfiques, cosa que obliga a certes espècies animals i vegetals a adaptar-se a les condicions que comporta este dinamisme. Per eixemple, els boscs inundats temporalment tenen característiques molt heterogènies en àrees chicotetes; estos boscs no són estables, ya que estan subjectes a canvis causats pel creiximent i l'alvanç del llit del riu.

Es considera que l'illa del Bananal, en el centre del Brasil, és la major illa fluvial del món, en una extensió llaugerament inferior a la de la Comunitat Valenciana.

Enllaços externs[editar]

Commons