Ilíada

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Portada de l'edició Rihel cap al 1572

L'Ilíada (en grec antic: Ἰλιάς: Iliás; en grec modern: Ιλιάδα: Iliáda) és una epopeya grega i el poema més antic escrit de la lliteratura occidental. S'atribuïx tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetros dactílics, consta de 15.693 versos (dividits pels editors, ya en l'antiguetat, en 24 cants o rapsòdies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles.

Narra els acontenyiments ocorreguts durant 51 dies en el dècim i últim any de la guerra de Troya. El títul de l'obra deriva del nom grec de Troya, Ilió.

Tant l'Ilíada com l'Odisea foren considerades pels grecs de l'época clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la lliteratura de l'Antiga Grècia i foren utilisades com a fonaments de la pedagogia grega. Abdós formen part d'una série més ampla de poemes èpics de diferents autors i extensions nomenat troyà; en tot i això, dels atres poemes, únicament han sobrevixcut fragments.


Sinopsis[editar]

l'Ilíada tracta de la colera humana, de les seues causes, les seues conseqüencies, i del seu aquetament. Tot açò te com ambient de fondo l'últim any de la presa de Troya, també coneguda com Ilió entre els grecs. A continuació farem un resum de l'història que narra. El poema epic començament en la disputa entre els dos caps de l'eixercit grec, Aquiles i Agamenó. Resulta que Aquiles havia rebut una donzella cridada Briseida com recompensa de combat. No obstant Agamenó, el "rei dels reis", fent gala del seu poder decidix llevar-se’l. Resentit per esta perdua, Aquiles es nega a seguir colaborant en l'atac a Troya i retira a la seua tropa de mirmidons.

Els troyans aprofiten esta situació i comencen a obtindre victories. Ante esta adversitat, Agamenó li torna ad Aquiles la seua esclava en l'intenció de que torne al combat. No obstant l'orgullos Aquiles no accedix a la demanda. El millor amic d'aquiles, Patroclo, li suplica que li preste les seues armes, conseguint aixina conduir a l'eixercit dels mirmidons en un atac als troyans. D'esta forma Patroclo es matat per Hector, fill del rei Príamo de Troya.

Aquiles queda molt afligit pel dolor d'haver perdut al seu millor amic. De fet, este succés canvia el curs de la guerra: el cap dels mirmidons deixa de costat el seu conflicte en Agamenó per a perseguir el seu desig de venjança contra Hector. Hector esperà a Aquiles en soletat, preparat per a lluitar. D'un costat estava el guerrer més temit dins de l'eixercit troya; de l'atre, el millor combatent entre els grecs, amplament conegut per la seua ferocitat. Era tal la fama d'Aquiles que, al vore-ho arribar, Hector escapa corrent ple de por, arribant a donar tres tornades entorn de la ciutat de Troya. El guerrer grec ho perseguix freneticament, fins que finalment Hector deixa de correr i decidix enfrontar-ho.

Aquiles travessa la gola d'Hector en la seua llança. Mentres estava morint, el guerrer troya demana un funeral honorable. No obstant Aquiles, encara abrasit de venjança, presa el cadaver i ho arrastra entorn dels murs de la ciutat. Despuix se nega a tornar el cos d'Hector a la seua familia.

Despuix de el funeral de Patroclo, que contà en sacrificis i jocs en els que se repartiren premis, Aquiles continuà amedrentant als troyans en el maltracte del cadaver d'Hector. Finalment el vell rei Príamo se presenta nomes ante les naus gregues per a suplicar la devolució del cadaver del seu fill. Commogut ante este acte, Aquiles decidix accedir a la demanda. El combatent grec sent afinitat en Príamo perque també està trist per la mort d'un ser volgut, Patroclo.

L'Ilíada conclou en un abraç i una treua en la que se donen els funerals d'Hector.