Ignaci Pinazo i Camarlench

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ignacio Pinazo

Ignaci Pinazo Camarlench (Valéncia, 11 de giner de 1849Godella, 18 d'octubre de 1916) fon un pintor valencià. És u dels més destacats artistes valencians de fi de sigle, d'estil impressioniste.

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Després de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en 1864 en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta época es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys més tart, en Barcelona. En 1871, per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.

Estigué dos vegades en Roma, la primera gracies a la venda d'un quadro (1873), la segona becat (de 1876 a 1881). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste.

A partir de 1874 començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de Joaquim Sorolla i Bastida i de Francisco Domingo tant en el tema com en l'estil.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en 1884 temporalment a Betera, a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de 1884 fins a 1886 ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en 1881 i 1885, una medalla d'argent i en 1897 i 1899, medalla d'or. En 1896 ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En 1890 intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de Antonio Fillol, Peris Brell, Ricardo Verde i Lluis Beüt. En 1903 és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en 1912, la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Montfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart també serien pintors.

Obra[editar]

Ignaci Pinazo. Desembarcament de Francesc I en el port de Valéncia (1876)

Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marró, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

Algunes de les seues obres més conegudes son:

  • Les filles del Cid (1879).
  • El guardavies (1877).
  • Barca en la plaja (1890).


Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza (Múrcia) i en el Museu de Belles Arts de Valéncia - Sant Pius V. La major colecció d'obres d'este autor se troba en l'Institut Valencià d'Art Modern, en més de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la familia Pinazo.