Iglésia catòlica

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.

L'Iglésia catòlica és una institució de caràcter religiós, professant del cristianisme, organisada i estructurada en Ciutat del Vaticà, enclavada a la seua vegada en la ciutat de Roma. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del món . Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el catolicisme.

L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del papa en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el papa és Francesc, que és el que té l'autoritat suprema en colaboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'evangeli de Jesucrist, l'administració dels sagraments i l'eixercici de la caritat.[1] Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.[2]

En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Iglésia és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del sigle IV. En el sigle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes iglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el sigle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. Barry, pp. 50–51.
  2. Barry, pp. 98–99.