Hospital

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Frontera sur de l'Hospital Clínic de Valéncia, en l'avinguda Blasco Ibáñez.

Un hospital és un establiment sanitari a on es dispon de la prestació de servicis de professionals mèdics, d'enfermeria i atres relacionats 24 hores, tots els dies de l'any.

Un hospital brinda atenció mèdica,o quirúrgica a pacients en fase de convalescència, periodo critic o cuidats paliatius, segons el cas. Per lo cual dispon de mijos diagnòstics i terapèutics necessaris.

Història[editar]

Antigament, el bisbe estava encarregat de cuidar de tots els pobres, sans i malalts, de les viudes, òrfens i pelegrís, i quan les iglésies tenien rendes segures, es destinava la quarta part d'elles al recobre dels pobres. Esta separació va donar lloc a l'establiment d'hospitals, domus religiosae, a on els pobres reunits podien rebre en més comoditat els auxilis que necessitaven. Després, la quarta dels pobres no es va pagar en exactitut i els abusos o el canvi de disciplina varen reduir les coses fins a tal punt que els hospitals no subsistien més que en les almoinas dels fidels: alguns es varen fundar en exenció de la jurisdicció dels ordinaris i uns atres a títul de benefici eclesiàstic i esta és la raó per la que els cànons i *canonistas parlen dels hospitals, distinguint els que constituïen verdaders beneficis administrats en lo espiritual i temporal per eclesiàstics titulars, dels hospitals que no sent fundats per bisbes ni regits per clercs, eren uns establiments purament seglars en els que el bisbe no té més que el dret de visita, com tractant-se d'una obra piula.

Les lleis del dret romà nos senyalen, en noms grecs, les diverses espècies d'hospitals que existien antigament en Orient.

  • La casa en que es rebien els peregrins i els estrangers es dia *Xenodochium, i li la dona la mateixa denominació en molts parages del dret canònic.
  • La llei Sancimus llama al lloc en que es cuiden els malalts Nosocomium o Nosoconium. Els administradors d'esta espècie d'hospitals es coneixen en el dret en el nom de parabolani.
  • El lloc destinat a alimentar als chiquets com lo va ser l'inclusa o casa de chiquets expósitos, es dia Brephotrophium
  • Es coneixia en el nom Procotrophium el lloc en que s'arreplegaven els pobres i els menics
  • Orphanotrophium era l'hospital dels òrfens.
  • Gerentozomium era el lloc destinat als pobres vells i als invàlits.
  • Es dia Grotophomium a l'hospital en que faeminae debilium sententatrices habitabant.
  • Hi havia també hospitals destinats als leprosos.

Totes estes diferents cases i unes atres en diversos noms, pero de la mateixa classe de fundació, es comprenen hui en dia baix el nom genèric de hospital. Molt pronte va haver d'estes cases de caritat en totes les grans ciutats. Diu sant Epifanio:

Els bisbes per caritat cap als estrangers, acostumen establir estes cases en les que posen als invàlits i malalts i els suministren la subsistència fins a on els seus mijos alcancen.

Assistència especialisada[editar]

L'assistència sanitària especialisada inclou l'hospitalisació i la rehabilitació. És distinta de la atenció primària integral de la salut, que inclou ademés de les accions curatives i re-habilitadores, les que tendixquen a la promoció de la salut i a la prevenció de la malaltia de l'individu i de la comunitat; es presta en el centre de salut i en el domicili del pacient.[1]

L'Atenció Especialisada comprén:

Assistència especialisada en consultes. Assistència especialisada en hospital de dia mèdic o quirúrgic. Hospitalisació en règim d'internament. Hospitalisació domiciliària. Procediments diagnòstics i terapèutics.

Estructura de l'hospital[editar]

L'estructura d'un hospital esta especialment dissenyada per a complir les funcions de prevenció, diagnòstic i tractament de malalties.

No obstant molts hospitals moderns posseïxen la modalitat i estructura denominada Cuidats Progressius. En este tipo d'hospitals, no hi ha sales dividides per especialitats mèdiques com en els hospitals clàssics, sino que el cuidat del malalt es conseguix en forma progressiva, segons la seua gravetat i complexitat. En este tipo d'hospital de Cuidats Crítics, una atra de Cuidats Intermijos, i per últim Cuidats Mínims i Auto-cuidats. El pacient ingressa a una o una atra àrea segons la seua gravetat. Un pacient greument malalt i en risc de perdre la vida, ingressarà segurament en Cuidats Crítics, i posteriorment al millorar (eixir del seu estat crític), es traslladarà a Cuidats Intermijos, més tart a Mínims i aixina successivament fins a donar l'alta meja.

Organisació hospitalària[editar]

Sistema assistencial[editar]

Engloba a totes les àrees de l'hospital que tenen una funció assistencial, és dir atenció directa del pacient per part de professionals de l'equip de salut. Hi ha dos àrees primordials en l'assistència directa del pacient:

  • els consultoris externs per a atendre pacients en problemes ambulatoris (que no requerixen internació)
  • les àrees d'unitat del pacient, per a conte de problemes que sí requerixen hospitalisació.

-unitat del pacient: es nomena aixina a l'espai i conjunt que utilisa el pacient durant la seua estància en l'hospital, pot ser una habitació individual o en llits vàries separades per mig de cortines. Esta deu contar en espai suficient per a accedir al llit per 3 dels seus costats i contar en un caixonada per a guardar pertinences del pacient, presa d'oxigen i presa de va buidar.

En un hospital de 2do. nivell comprén atenció preventiva - curativa. En l'atenció primària és quan aplega a consulta externa per algun patiment no urgent.

En un hospital de Segon Nivell es dona l'atenció a pacients en #patiment d'urgència. És puix, l'atenció que es brinda als pacients en un espai més ampli, ya que la majoria d'estos presenten ya patologies que no es poden tractar en el Primer Nivell d'Atenció, les que es deuen confirmar, i analisar per a poder portar a terme el tractament i finalment la restauració completa de la salut del pacient.

Hospitals de 3*er. Nivell són un conjunt d'establiments de salut en nivells de complexitat diferents, necessaris per a resoldre en eficàcia i eficiència necessitats de salut de diferent magnitut i severitat. Este nivell s'ubica a nivell de l'àmbit nacional i constituïx el centre de referència de major complexitat nacional i regional. Ací *laboran especialistes per a l'atenció de problemes patològics complexos, que necessiten equips i instalacions especialisades.

Sistema administratiu contable[editar]

Este sistema té a vore en les tasques administratives d'un hospital. En ell es troben àrees com a admissió i @egresar de pacients, otorgament de tandes per a consultoris externs, departament de recursos humans, oficines de auditoria, farmàcia, entre unes atres. En sí tota oficina que treballa en el públic en algun procés o tràmit en documentació, és una oficina administrativa. L'àrea contable de l'hospital s'encarrega primàriament de la facturació de les prestacions donades a les entitats de cobertura corresponents.

Sistema gerencial[editar]

Està compost segons els hospitals per gerència o direccions. Les més destacada és la Gerència Mèdica, que organisa o dirigix el funcionament global de l'hospital, les seues polítiques de prevenció, diagnòstic i tractament, i el presupost, entre atres temes.

Sistemes d'informació[editar]

Es referix al sistema informàtic que té l'hospital i que soporta el seu funcionament en rets de computadores i programes dissenyats especialment per al correcte funcionament de totes les àrees. És manejada generalment per un Departament o gerència de Sistemes d'Informació.

Sistema tècnic[editar]

Engloba a totes les dependències que proveïxen soport, manteniment preventiu i Bioingenieria en una institució.

Docència i investigació[editar]

La docència en un hospital és un punt clau en la formació de professionals. La docència i la investigació estan lligades en varis aspectes. Molts hospitals posseïxen sistemes de capacitació i formació de nous professionals com a residències i becaris (fellowships), en programes ben organisats per a que el nou professional de l'equip de salut obtinga la millor formació possible.

Organisació polític administrativa[editar]

El Sistema Sanitari consumix en Espanya entorn al 7% del PIB (al voltant d'1.000.000 €). Ocupa un lloc clau en les polítiques públiques i en la concepció política dels drets dels ciutadans i del paper de l'Estat en el recapte de servicis.

En l'hospital apareix l'idea de l'organisació com un espai comú en el que cada individu contribuïx en la seua excelència professional a la meta i objectius de la mateixa. En general, els components de l'estructura organisativa dels hospitals solen ser:

El Comité Director

Compost pels següents òrguens directius: Direcció Gerència, Subdirecció Gerència, Subdirecció de Comunicació i Relacions en el Ciutadà, Direcció Mèdica, Direcció d'Enfermeria, Direcció de Servicis Generals, Subdirecció de Personal, Subdirecció de Desenroll Tecnològic i Sistemes d'Informació, Els subdirectors mèdics.

Actuarà com a President, la Direcció Gerència i, en absència d'esta, la Subdirecció Gerència. Serà funció del Comité Director, l'organisació general de l'Hospital, la planificació estratègica, la coordinació general entre les diferents àrees, l'elaboració de plans i propostes en matèria d'organisació i gestió de l'activitat assistencial, en matèria de gestió de personal, aixina com en lo relatiu a la gestió d'infraestructures, instalacions i equipaments. El Comité Director establirà, igualment, els criteris generals per a l'establiment dels acorts anuals en les unitats i servicis, en matèria d'objectius operatius, aixina com per a la distribució d'incentius vinculats al complement de rendiment professional. Serà funció del Comité Director l'anàlisis de les situacions vinculades a l'eixercici dels drets establits en la Carta de Drets i Deures dels usuaris del *SSPA, aixina com l'establiment de les accions correctores necessàries. Igualment, s'ocuparà de l'anàlisis permanent de la situació en matèria d'accessibilitat assistencial, aixina com de l'adopció de quantes medides siguen precises per a garantisar este dret i els térmens establits per la normativa vigent. El Comité Director es reunirà, a lo manco, una volta a la semana, d'acort en els criteris i necessitats establits per la Direcció Gerència i restant dels seus membres.

La Comissió de Direcció

Composta per la totalitat d'òrguens directius de l'Hospital i els directors de Districte d'Atenció Primària de Granada i Metropolità, tindrà funcions d'anàlisis i evaluació dels diferents plans i programes, assistencials, docents i investigadors, coordinació interna i cooperació assistencial, planificació operativa, seguiment dels objectius anuals. La Comissió de Direcció analisarà els objectius establits en el contracte Programa anual, planificant les accions necessàries per al guany dels mateixos; igualment, evaluarà de forma periòdica el desenroll de les diferents activitats vinculades a alcançar els objectius proposts. La Comissió de Direcció elaborarà les propostes de renovació d'equipament anual, en el marc general de planificació prèviament establit, aixina com les propostes en matèria de manteniment i renovació d'infraestructures. La Comissió de Direcció aprovarà les mesures orientades a millorar la coordinació general entre les diferents àrees funcionals, centres integrats en l'Hospital&*nbsp; i Centres de Salut de l'Àrea de referència. L'aplicació de la Política de Calitat de l'Hospital, serà objecte de debat i evaluació en el sí de la comissió de Direcció, que propondrà la realisació de les accions necessàries per a una eficaç implantació de les llínees de gestió. La Comissió de Direcció aprovarà les llínees generals en matèria de Formació Continuada dels professionals, que haurà de ser coherent en les prioritats estratègiques establides. La Comissió de Direcció establirà les llínees prioritàries en matèria d'investigació, aixina com l'assignació de recursos bàsics necessaris per a recolzar el desenroll de dites llínees. La Comissió de Direcció es reunirà, en sessió ordinària, a lo manco en caràcter bimensual, podent reunir-se en sessió extraordinària quantes voltes calga.

La Comissió de Direcció del centre

En l'Hospital General, l'Hospital de Traumatologia i en l'Hospital Matern Infantil existirà una Comissió de Direcció de Centre les funcions del qual són la coordinació general entre les diferents àrees i l'elaboració de plans i propostes en matèria d'organisació i gestió de l'activitat assistencial

Propondrà al Comité Director de l'Hospital per a la seua aprovació els plans i propostes en matèria de gestió de personal, aixina com en lo relatiu a la gestió d'infraestructures, instalacions i equipaments. Propondrà, igualment, els criteris generals per a l'establiment dels acorts anuals en les unitats i servicis, en matèria d'objectius operatius, aixina com per a la distribució d'incentius vinculats al complement de rendiment professional.

Serà funció de la Comissió de Direcció de Centre l'anàlisis de les situacions vinculades a l'eixercici dels drets establits en la Carta de Drets i Deures dels usuaris del *SSPA, aixina com l'establiment de les accions correctores necessàries. Igualment, s'ocuparà de l'anàlisis permanent de la situació en matèria d'accessibilitat assistencial, aixina com de l'adopció de quantes medides siguen precises per a garantisar este dret i els térmens establits per la normativa vigent.

La Comissió de Direcció de Centre està composta pels següents òrguens directius:

  • Subdirecció Mèdica del Centre
  • Subdirecció d'Enfermeria del Centre
  • Subdirecció de Servicis Generals del Centre
  • Responsable d'atenció a l'usuari del Centre

En l'Hospital General formaren part també:

  • La Subdirecció Mèdica responsable de servicis centrals de respal al diagnòstic
  • La Subdirecció Mèdica de cooperació i integració assistencial

Actuarà com a President, la Subdirecció mèdica del centre i, en absència d'esta, la Subdirecció d'enfermeria. La comissió de Direcció de Centre es reunirà, a lo manco, una volta a la semana. El Comité de Calitat. La gestió de la calitat és objectiu estratègic de l'Hospital. En este sentit, la direcció de les polítiques de calitat residix en la Direcció Gerència, contant en el respal del Comité de Calitat per a l'anàlisis.

La Comissió de planificació i evaluació de l'activitat quirúrgica

En la finalitat de planificar el desenroll de l'activitat quirúrgica, l'assignació de recursos als diferents servicis i l'evaluació de l'utilisació dels mateixos, es crea la Comissió de coordinació i evaluació de l'activitat quirúrgica.

La Comissió de coordinació i evaluació de processos assistencials, consultes externes i procediments diagnòstics
La Comissió de noves tecnologies de l'informació i el coneiximent
El Comité assessor per a l'investigació
El Comité de Seguritat i Salut anti SIDA.

Organisació pràctica[editar]

El presupost d'un hospital es comença a gestar en els presuposts generals de l'Estat i de la Comunitat Autònoma. La finançació, en este sentit, prové bàsicament dels imposts recaptats per l'Estat (80%), de les cotisacions dels treballadorés i empresaris (18%) i dels ingressos propis del sistema (2%).

Cada Servicis de Salut de les Comunitats Autònomes negocia en els seus hospitals el presupost de l'any, pero deu garantisar que la suma de lo distribuït és igual al total aprovat pel Parlament global.

Clasificació[editar]

Segons els seus recursos[editar]

En alguns països, com en Espanya, Cuba, República Dominicana i Mèxic, es diferencien graus de qualificació entre hospitals [2]

Estos hospitals es caracterisen per la presència de meges generals, especialistes bàsics i especialistes majors (cardiòlecs, neuròlecs, nefròlecs, gastroenteròlecs, i uns atres d'acort a la necessitat). En estes unitats de salut, existix una unió entrellaçada per a crear una lliga d'accessibilitat per als seus pacients, és dir, existix la referència i contrarreferència de pacients entre distints nivells de *atencion, aixina, el pacient esta atés segons el seu patiment i la complexitat del mateix, des del primer nivell fins al tercer, sent el primer, el que es dedica a previndre, i el tercer és d'orde especialisat segons la patologia del pacient.

Segons la seua dedicació[editar]

thumb|rigth|250px|Hospital Universitari i Politècnic La Fe.

Pot incloure una o vàries de les següents denominacions:

Segons la seua complexitat[editar]

En alguns països es dividix als hospitals segons el seu complexitat en baixa i alta complexitat. O apliquen sistemes de calificació més rigorosos i extensos, dividits en varis nivells de complexitat. Tots els hospitals i instituts, es classifiquen en establiments d'alta, mijana o baixa complexitat, d'acort a la seua capacitat resolutiva, determinada sobre la base de l'anàlisis en conjunt dels següents criteris

  • Funció dins de la ret assistencial tenint present els *distitnos nivells de complexitat de la ret.
  • Servici de respal diagnòstic i terapèutic considerant el seu *resolutividad, disponibilitat de recursos humans, equipament, horari d'atenció i procediments o exàmens a realisar.
  • Grau d'especialisació dels seus recursos humans.

Alta complexitat: Donen cobertura a tota la població del sistema de salut per a donar prestacions d'alta complexitat segons cartera de servicis definida pel gestor de ret. Poden ser establiments auto gestionats, és dir funcionalment desconectats del servici de salut, en mesura que haja obtingut dita calitat.

Mijana complexitat: La seua complexitat està donada pel nivell d'atenció que entrega, els servicis de respal i/o les especialitats en les que conta. Donen cobertura a la població que forma part de la seua jurisdicció, més la derivada d'atres establiments de la seua ret. Depén administrativament del servici de salut al com pertany.

Baixa complexitat: Complixen principalment un rol d'acostament de la salut a la població, sobretot en zones extremes i en alta *ruralidad. Constituïxen centres de salut *primeria en els llocs on són els únics establiments de salut. Donen cobertura a tota la població de la seua jurisdicció en prestacions de baixa complexitat i són contra referència d'hospitals de major complexitat. Eventualment poden desenrollar plans pilots i/o estratègies de prestacions específiques orientades al diagnòstic o tractament de certes patologies principalment GES, utilisant entre atres ferramentes de telemedicina. Depenen administrativament del servici de salut al com pertanyen.

Accessibilitat[editar]

El transport urbà metropolità sol dotar de servici a tots els barris en l'hospital a través de diferents llínees. Aixina com el servici de taxis.

El servici de ambulàncias de l'hospital es concreta segons els convenis de cada comunitat autònoma en l'empresa corresponent. En el cas de l'hospital d'Elig el servici està prestat pel SAMU (Servici o Sistema d'Assistència Mèdica d'Urgències) si el pacient no està estable i requerix actuació pel camí, en el seu cas es dona l'alarma en urgències per a preparar-se a la seua arribada, en unitats equipades com les SVB (Soport Vital Bàsic) o les SVA (Unitat de Soport Vital Alvançat), o si no hi ha perill és una simple T.N.A (Transport no assistit) la que presta el servici. També trobem les DYA (Detente i Ajuda), que és una associació d'ajuda en carretera sense ànim de lucre.

Els vehículs particulars solen tindre parada per a descarregar al malalt enfrente de l'entrada d'urgències, en la zona reservada per a càrrega i descàrrega, i parada de l'autobús. O pot estacionar en els aparcaments adjacents que correspon a l'hospital garantisar.


Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. Llei General de Sanitat espanyola, Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat
  2. eltiempo.com. .

Enllaços externs[editar]

Commons

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Hospital de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.