Historiografia grega

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».

Per historiografia grega s'entén aquella referida a ' Antiga Grècia, des del sigle V a. C. fins al sigle IV d. C., des de Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi, etcétera. En total, Jacoby, en Fragmente der griechischen Historiker, va identificar a 856 historiadors grecs, inclosos els mitògrafes i cronistes locals.

El concepte d'historiografia naixqué en Grècia, encara que s'accepta que anteriorment ya existia una concepció històrica en Orient, un desig de permanència de tot lo que s'ha fet. Ara be, eixa concepció històrica primitiva és una mera transmissió de senyes històriques que, com les llistes reals del Antic Egipte, carien d'anàlisis històric, per lo que no es tractava de historiografia, sense negar per això el seu valor documental.

Es considera a Heródot el primer historiador, tant en l'actualitat com en l'antiguetat. Tucídides va establir posteriorment la base racional i metodològica d'una historiografia naixcuda com a reacció davant lo irracional de la mitologia grega. Prèviament, ya Hecateu de Milet havia atenuat lo sobrenatural, pero la separació total no es produïx fins a Tucídides. Heròdot va concebre el seu "Història" com un mig d'evitar l'oblit d'allò que mereixia ser recordat. En la Antiga Grècia es vea també la història com a mig de mostrar eixemples, encara que no models d'acontenyiments futurs. Aixina mateix des de Heròdot els historiadors realisen un examen crític del passat i dels fets supostament ocorreguts. El pare de l'historiografia, Heròdot, aixina ho expressa en IV, 195, 2: "realment, ignore si açò és veritat, simplement consigne lo que conten".

Bibliografia[editar]

General[editar]

  • Bravo Castañeda, Gonzalo: Historia del mundo antiguo: Una introducción crítica. Alianza, Madrid, 1994. ISBN 84-206-2773-9
  • Burrow, John: Historia de las Historias: de Heródoto al siglo XX. Crítica, Barcelona, 2009. ISBN 84-7423-699-6
  • Grant, Michael: Historiadores de Grecia y Roma: información y desinformación. Alianza Editorial, Madrid, 2003. ISBN 84-206-5606-2
  • López López, Matías: La historiografía en Grecia y Roma: Conceptos y autores. Departament de Geografía i Historia, Universitat de Barcelona, Lleida, 1991.
  • Momigliano, Arnaldo: La historiografía griega. Crítica, Barcelona, 1984. ISBN 84-7423-243-0
  • Roussel, Denis: Los historiadores griegos. Siglo XXI, Buenos Aires, 1975.
  • Shotwell, James T.: Historia de la historia en el mundo antiguo. Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1982. ISBN 84-375-0215-2

Monografies[editar]

  • Andrade, Nora (editora): Discurso y poder en la tragedia y la historiografía griegas. Editorial Universitaria de Buenos Aires, 2003. ISBN 950-23-1264-3
  • Châtelet, François: El nacimiento de la Historia: la formación del pensamiento historiador en Grecia. Siglo XXI, 1978. ISBN 84-323-0322-4
  • Lérida Lafarga, Roberto: Comentario histórico de la Helénicas de Oxirrinco. Institución Fernando el Católico, Diputación de Zaragoza, 2007. ISBN 84-7820-912-5
  • López Eire, Antonio y Schrader, Carlos: Los orígenes de la oratoria y la historiografía en la Grecia clásica. Departamento de Ciencias de la Antigüedad de la Universidad de Zaragoza. 1994. ISBN 84-600-8987-8
  • Ramón Palerm, Vicente: Estudios sobre Tucídides. Ensayo de un repertorio bibliográfico (1973-1995). Departamento de Ciencias de la Antigüedad de la Universidad de Zaragoza. 1996. ISBN 84-920431-2-1

Fonts primàries[editar]

  • Heròdot (1987/1992). Història. Obra completa. Madrit: Editorial Gredos. (espanyol)
    • Volumen I: Libros I-II. Trad. y notas de C. Schrader. Intr. de F. Rodríguez Adrados. Rev.: M. Jufresa Muñoz, 1992 [1ª edición, 4ª impresión]. ISBN 978-84-249-3482-8.
  • Tucídides (1990/1992). Història de la Guerra del Pelopones. Madrit: Editorial Gredos.
    • (1990) Llibres I-II. Trad. i notes de J. J. Torres Esbarranch. Intr. general de J. Calonge. Rev.: I. Rodríguez Monescillo. ISBN 84-249-1443-0.