Guerra de Troya

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Guerra de Troya
[[]]
J G Trautmann Das brennende Troja.jpg
La caiguda de Troya, per Johann Georg Trautmann
Informació general
Data: Eratòstenes va datar la guerra de Troya entre el 1194 a. C. i el 1184 a. C., la Marmor Parium entre el 1219 i el 1209 a. C., i Heròdot en el 1250 a. C.
Post: La ciutat de Troya i les seues afores
Resultat: Victoria dels aqueus sobre Troya
Destrucció de la ciutat
Expulsió dels habitants
Mort del rei Príam, del príncip Héctor i del príncip Paris
En conflicte
Lliga aquea Troyans
Comandants
Agamèmnon
Menelau
Príam
Héctor
Paris
Soldats
1186 barcos de guerra
5 deus olímpics
6 deus olímpics

Els succés de la Guerra de Troya es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda. Tucidides, antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la Guerra de Troya. De les nou ciutats superpostes en Troya, Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a Troya com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, 1982) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’Homer canten als heroes d’episodis belics.

La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, Atreu (pare de Agameno), va dirigir l’atac contra Troya. Segons la llegenda, Paris, fill de Priam, rei de Troya, seqüestra a Helena (atres versions diuen que se l’entrega Afrodita), la muller de Menelau, rei d’Esparta. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis grecs inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’Homer tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.

Enllaços externs[editar]

Commons