George Bernard Shaw

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
George Bernard Shaw en 1925

George Bernard Shaw (Dublin, 26 de juliol de 1856 – Ayot St. Lawrence, Hertfordshire, 2 de novembre de 1950) va ser un escritor irlandés, guanyador del Premi Nobel de lliteratura en 1925 i de l'Oscar en 1938.

Provocador inconformista, Shaw va criticar a través de la seua obra de to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre hòmens i dones, la hipocresia religiosa, i al mateix temps va propondre solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat cap als animals.

Biografia[editar]

Shaw va nàixer en Dublin el 26 de juliol de 1856, en una família pobra i protestant. Es va educar en el Wesley College en Dublin i va emigrar a Londres en 1870, per a començar la seua carrera lliterària. Allí, va escriure cinc noveles que varen ser rebujades pels editors. Va començar a escriure una columna de crítica musical en el periòdic Star. Mentrestant, va començar a involucrar-se en la política i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir de 1897. Va ser un socialiste notable, destacat membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformació de la societat a través de métodos no revolucionaris.

El treball periodístic eixercit durant els seus primers anys comprenia des de la crítica lliterària i artística fins a colaboracions sobre temes musicals que va firmar, entre 1888 i 1890, en l'seudònim de Corno di Bassetto.

Shaw es va tornar vegetarià1 quan tenia vinticinc anys, despuix d'una llectura d'H. F. Lester. En 1901, rememorant l'experiència, va dir: «Vaig ser caníbal durant vinticinc anys. Pel restant de temps, he segut vegetarià». Com convençut vegetarià, va anar un ferm anti-viviseccionista i antagonista de deports cruels pel restant de la seua vida. La immoralitat de menjar animals va ser una de les causes més propenques al seu cor i és un tòpic freqüent en les seues obres i prefacis. La seua posició, mantinguda sucintamente, va anar: «Un home de la meua intensitat espiritual no menja cadàvers».

En 1895, Shaw es va convertir en el crític teatral del periòdic Saturday Review, lo que va ser el primer pas cap a la carrera de dramaturc. En 1898, Shaw es va casar en Charlotte Payne-Townshend. Candida, la seua primera obra exitosa, es va estrenar eixe mateix any. La varen seguir The Devil's Disciple (1897), Arms and the Man (1898), Mrs. Warren's Profession (1898), Captain Brassbound's Conversion (1900), Man and Superman (1903), Caesar and Cleopatra (1901), Major Barbara (1905), Androcles and the Lion (1912) i Pigmalión (1913), per la que en 1938 va obtindre l'Oscar al millor guio adaptat.

Despuix de la Primera Guerra Mundial va produir vàries obres, incloent Heartbreak House (1919) i Saint Joan (1923). Una de les característiques de les obres de teatre de Shaw és la llarga introducció que les acompanya. En estos ensajos introductoris, Shaw donava la seua opinió —normalment controvertida— sobre els temes que eren tractats en l'obra. Alguns d'estos ensajos són inclusivament més extensos que l'obra mateixa.

Enllaços externs[editar]

Commons