Geometria

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La geometria, terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i mètrica (mida), és una branca de la matemàtica que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'algebra o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

Història[editar]

Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga Mesopotamia, Egipte, i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any 3000 a.C.. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de Moscou, les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.