Francesc Vinatea

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
F. Vinatea

Francesc de Vinatea, erròneament conegut com Guillem de Vinatea -Francisco de Vinatea o Guillermo de Vinatea en castellà- (Morella, 1273 - Valéncia, 1333). Vinatea fon un jurista, cavaller del Regne de Valéncia i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.


Se va opondre sar la política feudalisadora de Alfons IV d'Aragó, que pretenia dotar fortament al infant Ferrando d'Aragó, fill de la seua segona dona (Leonor, germana de Alfons XI de Castella) en perjuí de l'hereu (el futur Pere el Cerimoniós). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

Senyes biogràfiques[editar]

Fill d'un militar a les órdens de Jaume I, Francesc de Vinatea va estudiar lleis a Valéncia.

Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la Todolella. Vivint en Morella, a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons els costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

Va anar a Valéncia des de Morella per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per Jaume II. Poc de temps despuix va tornar a Morella i va transferir el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta.

Vinatea va tornar a Valéncia a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

En maig de 1333 fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

Defenent els Furs[editar]

Fon "jurat en cap" de Valéncia l'any 1333, que Alfons el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de Valéncia perque assumiren la seua defensa.

Francesc de Vinatea va ser triat pera tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.

Conten els cronistes el següent relate dels fets:

Alfons II de Valéncia , estava casat en segones noces en Leonor de Castella que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'Alacant, Elig, les Valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castelló i els representants d'estes viles acodixen a Valéncia pera demanar justícia.

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de Morella, estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat del que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell.

Aixina lo conta en la seua Crònica, Pere el Cerimoniós, encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.

Mos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:

"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me".

Davant del Rei i la Reina Elionor , en 1333, en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li diu:

"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del Regne de Valéncia, si ho feya Valéncia no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".[1]

Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia, l'idea central del senyor Jaume.

Contínua Vinatea: "no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o mos mate a tots, i vos promet senyor que si me mos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".

El Rei va mirar la Reina i li va dir:

-"¿açò volíeu sentir?".

Ella irada, plorant, li va dir:

-"senyor, açò no consentiria el Rei Alfons de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".

Alfons li va contestar:

-"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".[2]

El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a Aragó, ni com a Catalunya, es parla valencià

Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del Regne de Valéncia enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de Jaume I.

Atres frases célebres[editar]

També és famós per una frase que hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al propi rei Alfons), i que se considera una precisa formulació del pactisme constitucional de la Corona d'Aragó quant a la seua llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació d'una monarquia autoritària:

cada un de ens som tant com vós, pero tots junts molt més que vós.[3]

La figura de Vinatea hui[editar]

Ya des del sigle XIX se ha començat a reivindicar la figura de Vinatea:

Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.

Notes[editar]

  1. `www.cardonavives.com cardona Vives]
  2. web citada Cardona Vives
  3. Gonzalo Anes Álvarez y Álvarez de Castrillón, Gonzalo (Coord.), Veinticinco años de la Constitución Española pg. 18

Enllaços externs[editar]