Francesc González Chermá

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Francesc González Chermá
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Empresari, periodiste i polític.
Naiximent: 1832
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1896
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Francesc González Chermá (Castelló, 1832 - 1896), fon un empresari, periodiste i polític valencià.

Heretà de son pare un dels principals tallers de calcer de Castelló. També tocava el violí. Començà militant en la secció demòcrata del Partit Progressiste, i en 1862 va presidir el Comité Democràtic de Castelló, per lo que participà en els intents colpistes de Juan Prim i Prats en 1862 i 1868. Per la seua participació en l'alçament de 1867 va ser detingut i condenat a mort en un consell de guerra, pero gràcies a la mediació de Ruperto Gasset Mesina (pare de Fernando Gasset Lacasaña) li va ser commutada per 20 anys de presó. Fon enviat a la presó de Tarragona per a complir la condena, pero el triumfo de la revolució de 1868 li va valdre l'amnistia i va formar part de la Junta Revolucionària de Castelló. S'integrà llavors en el Partit Republicà Democràtic Federal, vencedor de les eleccions municipals de Castelló de decembre de 1869 i gràcies a les quals, en giner de 1869, va ser elegit per votació popular alcalde de Castelló. Aixina mateix, va ser diputat al Congrés pel districte electoral de Castelló de la Plana en les eleccions de 1871, abril de 1872, agost de 1872 i maig de 1873.

Fon un dels firmants del Pacte de Tortosa (maig de 1869) en representació de Castelló, pero en juliol de 1873 va abandonar el partit per discrepàncies en Francesc Pi i Margall. Llavors es va alinear en el sector més intransigent del republicanisme federaliste i va participar en el tumult cantonaliste de Castelló de la Plana. Despuix del fi de la Primera República (1874) es dedicà al periodisme, dirigint els diaris El Centinela Federal, El Clamor, El Clamor de la Democracia i El Clamor de Castellón. En 1881 va abandonar el federalisme i es va adherir al manifest de Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón. En les eleccions generals de 1891 va ser elegit novament diputat del Partit Republicà Progressiste per Castelló.

Enllaços externs[editar]