Feudalisme

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El feudalisme (del llatí feudum o prestam ) és un concepte en l'història, i de la jurisprudencia i en les ciencies socials en el que s'indica un orde social en una obligació mutua de les valoracions de la llealtat, l'apoyo i el pagament se conseguirà per la disposició de les condicions del prestam. Fon un conjunt de costums jurídiques i militars en l'Edat mija d'Europa, que floriren entre els sigles IX i XV, que, en sentit ample, era un sistema per a l'estructuració de la societat entorn de les relacions derivades de la tinencia de la terra a canvi de servici o de treball.

El feudalisme classic[editar]

La versió classica de François-Louis Ganshof descriu al feudalisme com un conjunt d'obligacions recíproques, llegals i militars de la noblea guerrera, que giren en torn a tres conceptes clau: senyors, vassalls i feus .

Un senyor, en termens generals, és un noble que ocupa la terra, un vassall era una persona que se li concedí la possessió de la terra pel Senyor, i la terra se coneix com un feu. A canvi de l'utilisació del feu i la protecció del senyor, el vassall que proporcionen algun tipo de servici al Senyor. Hi ha moltes varietats de tinencia de la terra feudal, que consistix en el servici militar i no militar. Les obligacions i drets corresponents entre senyor i vassall sobre el feu formen la base de la relació feudal.

Vassallage[editar]

Abans de que un senyor poguera concedir la terra (un feu) a algu, ell té que fer a eixa persona un vassall. Açò ho feen en una ceremonia formal i simbòlica cridada acte de vassallage, que estava composta en dos parts: homenage i jurament de fidelitat. Durant l'homenage, el senyor i el vassall celebren un contracte en el que el vassall se compromet a lluitar pel Senyor a les seues ordens, mentres que el senyor està d'acort per a protegir el vassall de forces externes. Fidelitat ve del llatí fidelitas i denota la fidelitat deguda per un vassall a la seua senyor feudal. "Fidelitat" també se referix a un jurament que reforç de manera més explicita els compromisos de la vassall fet durant un homenage.

Una volta que la cerimonia estava completa, el senyor i el vassall se trobaven ara en una relació feudal en les obligacions mutues entre sí. La principal obligació del vassall al senyor consistia en la "ajuda", o el servici militar. El vassall era el responsable de respondre a les cridades al servici militar en nom del Senyor. Esta seguritat de l'ajuda militar fon la raó principal del Senyor entrà en la relació feudal. Ademés, el vassall podria tindre atres obligacions a la seua senyor, com l'assistencia a la seua cort.

També podria considerar el vassall proporcionar "consell", per si el senyor s'enfronta a una decisió important, en este cas seria convocar a tots les seues vassalls i celebrar un concili. En quant a cort feudal del rei, la delliberació podria incloure la qüestio de la declaració de guerra.

La societat feudal[editar]

La frase "societat feudal", segons la definició de Marc Bloch amplia la definició proposta per Ganshof i inclou dins de l'estructura feudal, no soles l'aristocràcia guerrera obligat per vassallage, sino també el campesinat, subjecte a senyoriu .

L'història del feudalisme[editar]

El feudalisme tradicional sorgix com resultat de la descentralisació d'un imperi. Este fon particularment el cas dins dels japonesos i la carolingia (Europea) els imperis que abdós carien de l'infraestructura burocràtica necessaria per a recolzar la cavalleria sense la capacitat d'assignar terres a estos cavallers. Els cavallers escomençaren a assegurar un sistema de dominació heretada de les seues terres assignades i el seu poder sobre el territori arribà a comprendre els àmbits socials, polític, judicial i econòmic.

Estos poders adquirits reduí significativament la presencia d'un poder centralisat en estos imperis. Soles quan l'infraestructura existent per a mantindre centralisat el poder - com en les monarquies - , el feudalisme europeu comencen a cedre el pas a este nou poder organisat i en el temps desapareixen.