Faust Hernández Casajuana

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Faust Hernández Casajuana
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Dramaturc
Naiximent: 13 de novembre de 1888
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 29 de juliol de 1972
Lloc de defunció: Valéncia

Faust Hernández Casajuana (Valéncia, 13 de novembre de 1888 - 29 de juliol de 1972) va ser un dramaturc valencià. La major part de la seua obra va ser produïda en llengua valenciana.

Biografia[editar]

L'afició pel teatre li venia de família, i als quinze anys ya escrigué la seua primera obra, en castellà, Marcelo, que afortunadament, se conserva manuscrita.

En l'any 1909 escrigué la seua primera obra en valencià, un sainet líric, L'amor que torna en música del mestre Francesc Cuesta. Esta obra fon feta per a ser representada en l'Escola de Declamació de Lo Rat Penat.

A partir de 1913 va iniciar una colaboració en Maximilià Thous i el mestre Miquel Asensi, formant un equip en sainets en música en vàries representacions. Durant la Guerra Civil espanyola va ser el director artístic (i un dels fundadors) de l'Escola de Declamació Talía i el Teatre Cultural, en Burjassot. El seu repertori va quedar fòra del control del Comité Eixecutiu d'Espectàculs Públics del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia.

El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un genero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.

Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comedia intranscendent, com és el cas de: Dona'm un bes i ves-te, estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any 1943.

La primera obra en valenciá de la posguerra és Els Reis vagos, un apropòsit estrenat en família, en un sopar d'escritors en un café de Burjassot, en 1945.

En l'any 1952, Hernández Casajuana, en l'obra La Masia de Masiá és premiat en el Premi Valéncia de Lliteratura, de la Diputació Provincial, que era el guardó més prestigiós que llavors podia aspirar un dramaturc local, l'obra tardà deu anys més en pujar a un escenari. L'obra no sería escenificada fins a 1962.

Un grup d'aficionats estrenà el 8 d'abril de 1962 en el Teatre Talia de Valéncia, Casa dels Obrers, baix la direcció de Francesc Linares Rivas.

En 1968 s'estrenava en el Teatre Alcázar de Valéncia, la que sería la darrera obra de Faust Hernández Casajuana Bomba Va i com a els gusts del públic hi havien canviat de manera radical, l'exit fon discret i ya no donà pas a nous proyectes.

Abans de morir, Casajuana estigué uns quants anys sense producció lliterària.

Actualment te dedicada una plaça en el seu nom en el emblemàtic Barri del Carme de Valéncia.

Obres[editar]

Entre 1903 i 1972 escrigué 136 obres, algunes de les quals son:

  • Marcelo (en castellà, 1903)
  • L'amor que Torna (1909)
  • ¡Quina Animeta! (1910)
  • La Bella Codony (1913)
  • El Pati dels canyarets (1914)
  • El tercio Extranjero (1921)
  • ¿Qué passa, che? (1926)
  • ¡No es per ahí...!
  • Valencia a la garçón (1928)
  • Valencia la Bonica (1929)
  • Arros en Res (1930)
  • Arros en Fesols i Naps (1932)
  • Tra-ca-trac (1932)
  • Al Capone (1933)
  • Dona'm un bes i ves-te (1943)
  • La Masia de Masiá (1952)
  • Casa dels obrers (1962)
  • Bomba Va (1968)

Enllaços externs[editar]