Eugène Ionesco

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Eugène Ionesco en 1993
Tumba d'Eugène Ionesco en el cementeri de Montparnasse (Paris)

Eugène Ionesco (en romanés Eugen Ionescu) (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909Paris, França, 28 de març de 1994), dramaturc i escritor francés d'orige romanes, triat membre de l'Acadèmia francesa el 22 de giner de 1970. Fon un dels principals dramaturcs del teatre de l'absurt.

Biografia[editar]

De pare romanes i mare francesa, va viajar a Paris en un any i va viure allí fins els tretze. En 1925 va tornar a Romania i va estudiar la carrera de Lletres. Va ensenyar francés durant tres anys en un Institut de Bucarest, fins a que en 1938 va tornar a França per a establir-se definitivament. Va treballar en una editorial, despuix en un banc i va escomençar una tesis doctoral sobre la mort en la poesia francesa que no acabaria. Es va relacionar en el grup de la reviste lliterària Cahiers Du Sud abans de dedicar-se completament a la seua producció dramàtica.

Va morir en 1994 i està soterrat en el cementeri de Montparnasse en Paris.

La seua primera obra de teatre, La cantant calba es va estrenar en el Théâtre dónes Noctambules en 1950, causant un trement escàndal, pero la seua inteligència, novetat i ruptura en la llògica ho porten a la fama, fama que no ho abandonaria en les seues posteriors obres. Fon, junt en el irlandés Samuel Beckett, el pare del teatre de l'absurt, per mig del qual ell fa "d'un text burlesc, un joc dramàtic; i d'un text dramàtic un joc burlesc". Més allà de la mera ridiculisació de situacions banals, les obres de Ionesco dibuixen de manera tangible la soletat dels humans i l'insignificança de la pròpia existència.

Obres[editar]

Teatre[editar]

Ensajos[editar]

  • La tragédie du langage (1958)
  • Expérience du théâtre (1958)
  • Discours sur l'avant-garde (1959)
  • Notes i contranotes (1962)
  • Découvertes (Descobriments) (1969)
  • Antídots (1977)
  • Le blanc et le noir (El blanc i el negre) (1981)

Diaris, noveles i artículs[editar]

  • La Vase (1956)
  • Le Piéton de l'air (1961)
  • Journal en miettes (1967). Publicat en castellà per Editorial Guadarrama en 1968: «Diario» en traducció de Marcelo Arroita-Jauregui
  • Présent passeé, Passe présent (1968). Publicat en castellà per Guadarrama: «Diario II»
  • Le solitaire (1973)
  • La photo du colonel (La foto del coronel) (1962)
  • La vase (El fanc) (1970). Guió
  • El solitari (novela) (1974)
  • Contes per a chiquets menors de tres anys (1976)
  • Un home en questió (1979) Recopilació d'artículs
  • La busca intermitent (1987) Diari

Referencies[editar]

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Eugene_Ionesco de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.

Enllaços externs[editar]