Enciclopèdia

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Toms d'una enciclopèdia.

Una enciclopèdia (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], instrucció en un círcul) és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de Denis Diderot i els enciclopedistes del sigle XVIII. El major èxit del periodo de l'Ilustració del sigle XVIII és la Encyclopédie compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la religió com a la metafísica com a fonts de coneiximent, veent en la ciència pura una nova força motriu intelectual. Van reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.

Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'obscurantisme de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época van colaborar en eixa empresa, destacant D'Alembert, Diderot i Voltaire.

Principals enciclopèdies modernes[editar]

Les principals enciclopèdies modernes són:[1]

  • De parla anglesa, l'Enciclopèdia Britannica (Encyclopaedia Britannica), la Encyclopaedia Americana i la Collier's Encyclopaedia.
  • De parla italiana, Enciclopèdia italiana doní scienze, lettere ed arti.
  • De parla portuguesa, Gran enciclopèdia portuguesa e brasileira.

Entre les temàtiques, destaquen: Enciclopèdia Cattolica, New Catholic Encyclopaedia, Encyclopaedia Judaica i Encyclopedie de l'islam

En l'adveniment de l'informàtica sorgixen les enciclopèdies multimèdia que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements audiovisuals. Eixemples d'estes són Encarta , Enciclonet i Wikipedia i Uiquipèdia en valencià, que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.

Les primeres enciclopèdies[editar]

Característiques d'un text enciclopèdic[editar]

Els artículs enciclopèdics presenten una serie de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:

  • Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim l'informació.
  • No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.
  • Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.
  • La quantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.
  • Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.

Continguts d'una enciclopèdia[editar]

Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una serie de requisits:

  • Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.
  • Són d'interés atemporal: han de mantindre cert interés en el pas del temps, evitant-se la'informació efímera o passagera.
  • S'organisen del general a lo concret. Açò es fa per les llimitacions d'espai que presenten i per a conseguir que l'obra completa siga autosuficient i guarde cohesió, és dir, que no siga necessari consultar atres texts per a entendre el seu contingut.


Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana[editar]

Portada d'un tom de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en 1973.
  • Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en 1973, dirigida per Manuel Mas. ISBN: 8430055398. Disponia de 12 volums. Es tractava d'una enciclopèdia sobre la Comunitat Valenciana en una completa informació sobre els municipis, tradicions, productes típics, art, historia valenciana, etc. Disponia de mapes i ilustracions a color.
  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, GECV. Levante-EMV, 2005.
  • Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Levante-EMV, 2008.

Enciclopèdies electròniques en valencià[editar]

Uiquipèdia en valencià es l'única enciclopèdia on-line en llengua valenciana i fon creada el 2 de decembre de 2007.

Enciclopèdies en Espanya[editar]

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les Etimologies de Sant Isidor 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del sigle XIX, en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives... (Madrit, 1842); la Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio (Madrit: 1851-1855, 37 volums) de Francisco de Paula Oscat, on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts (Madrit, 1875-1881); i, sobretot, el Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte (Barcelona, Montaner i Simón, 1887-1898), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del sigle XX (en 1905) va sorgir la Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana, coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català José Espasa Anguera.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en 2006). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de Philippe Castellano Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Contemporànea a l'Espasa és l'Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina (Barcelona, Segui, 1910), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial Salvat, que s'inicia en 1906 en el Diccionario enciclopedico popular ilustrado, en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el Diccionario enciclopedico Salvat conegut també com Salvat Universal , en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'Monitor, de gran difusió per la seua distribució en fascículs. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «Micropaedia» de la «Britannica 3».

Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la Gran Enciclopèdia Rialp (coneguda abreviadament com GER), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, artículs extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de l'Britànica). Tenint en conte les seues característiques, dispon d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament senyes concretes. Moltes atres editorials (Labor, Bibliograf, Everest, Sopena) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitut, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calpe ha editat abundants enciclopèdies ademés de la célebre Espasa.

Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la Enciclopedia Hispánica i la Gran Enciclopedia de España . Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició pareguda a la Britannica 3 (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la calitat del model.[1]

Enciclopèdies en Hispanoamèrica[editar]

Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en Amèrica estan en els solcs i murs de pedra tallada en escritura jeroglífica americana, aixina com en còdexs pertanyents a les cultures maya, asteca i inca.

Els inques van usar el quipu. Fon en el sigle XVI quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de l'imprenta a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la Historia general de las cosas de la Nueva España de fra Bernardino de Sahagún. Es té també la Biblioteca Hispanoamerica Septentorial de José Marià Beristáin.

Obres espanyoles importants sobre Amèrica Llatina van ser el Diccionario Enciclopédico Hispano Americano en 28 volums (1883-1910) i la Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana de Editorial Espasa-Calpe, en 70 volums (1908-1930).

Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:

Enciclopèdies electròniques en espanyol[editar]

Les enciclopèdies electròniques revisades per experts en espanyol més extenses són: Enciclonet,[2] de l'editorial Micronet, en edició contínua, i la seua versió en DVD-ROM: Enciclopèdia Universal Micronet, publicada en Madrit en 2008, en més de 185.000 artículs.

Notes[editar]

Referències[editar]

  • (1984) Enciclopèdia Ilustrada Cima, Editorial Cima, S.A.ISBN 968-33-0068-5.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]