Eduart López-Chavarri Marco

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Eduart López-Chávarri i Marco, caricatura de Marco (1909)
Eduart López-Chavarri i Marco (Valéncia, 29 de giner de 1871 - Valéncia, 28 d'octubre de 1970) fon un compositor, escritor i teòric musical valencià.

Vida i obra[editar]

Va començar els seus estudis musicals en Valéncia, de la mà de Francesc Antich i posteriorment en Barcelona en Felip Pedrell. Despuix va perfeccionar els seus estudis en Alemanya, en Salomon Jadassohn, i despuix en Itàlia i França. Va alternar els estudis musicals en els estudis de dret, obtenint-ne la llicenciatura. Posteriorment, en l'any 1900 es va doctorar per la Universitat Central de Madrit. Entre els anys 1896 i 1908 va eixercir d'advocat fiscal substitut de l'Audiència de Valéncia. També va estudiar dibuix en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, destacant com un bon dibuixant.

Es va vore influït per la corrent modernista, establint amistat en els davanters del moviment en Madrit i Barcelona. Per eixemple va cultivar una entranyable amistat en Apeles Mestres i Santiago Rusiñol. També es va relacionar en Joaquim Mir, Enric Granados, Enric Morera i Lluís Millet.

La seua activitat en els seus 99 anys de vida és la d'un erudit: va fer treballs com a periodista en el diari Las Provincias, va fer traduccions - destacant biografies de compositors com ara Beethoven, César Franck i Paul Dukas -, va escriure obres de teoria de l'estètica i teoria musical i de creació lliterària, tant en valencià com en castellà i, finalment, es va dedicar a la composició. S'ha destacat la seua important preparació cultural i el contacte continu que mantingué en les noves corrents estètics europeus a lo llarc de tota la seua vida.

En l'any 1910 va guanyar la càtedra d'Estètica i Història de la Música del Conservatori de Valéncia.

Va compondre obres per a piano, orquesta, música de cambra i per al teatre, en les que a sovint utilisa els temes populars valencians. En este sentit, cal destacar el seu interés pel folclor, que va impulsar a realisar diversos viages per les comarques valencianes en l'objectiu de recopilar i transcriure els cants populars. Cal destacar la seua tasca en la recuperació i restauració del patrimoni musical lligat a la festa del Corpus Christi de Valéncia: en l'any 1949 va restaurar la dansa de la Moma, i deu anys despuix va concloure la restauració dels Misteris del Corpus.

Es va casar en la soprano Carmen Andújar, en la qual realisà una important gira de concerts per Anglaterra. És pare del també compositor i periodista Eduard López-Chávarri Andújar.

En l'any 1996 la Generalitat Valenciana va adquirir la seua biblioteca, composta de 3.500 volums, entre els quals destaca una important colecció d'obres musicològiques, i més de 4.500 partitures.

Distincions[editar]

Obra musical destacada[editar]

Música simfònica[editar]

  • Valencianes, per banda (1909)
    • En la montanya
    • Festa: dansa d'Albaida
    • Interior: Lo ball dels nanos
  • Aquarelles Valencianes, per a orquesta de corda (1910)
    • Cançó
    • Estival
    • Dansa
  • Antiguos Abanicos, Suite, (1911-12)
  • Rapsodia de Pascua, per a piano i orquesta (1922)
  • Concierto per a piano y orquesta de corda (1928)
    • Allegro non tropo
    • Les barraques de Bonrepòs (andante tranquilo)
    • Finale (popular) Allegro vivace
  • Tres impresiones (1933)
  • Concierto Hispánico, per a piano i orquesta (1941)
  • Concierto Breve, per a piano i orquesta (1943)
  • Dos improvisata (1949)
  • Concert per a arpa i orquestra de corda
  • Sinfonia Hispánica
  • Divertimento per a orquestra

Piano[editar]

  • Cuentos y Fantasias (1915)
  • Dansa d'Albaida (1943)
  • Tres impresiones
  • Líriques

Veu i cor[editar]

Música de Cambra[editar]

  • Obres diverses per a violoncel i piano, violí i piano, quartet de corda, guitarra, clarinet, etc.

Obres líriques[editar]

Obra lliterària destacada[editar]

  • El Anillo del Nibelungo / Tetralogia de Richard Wagner, estudi sobre esta obra, Madrid (1902)
  • Vademecum Musical, Valéncia (1906)
  • Les Escoles Populars de Música, Barcelona (1906)
  • Contes lírics, (1907)
  • Historia de la Música, Barcelona (1914-16)
  • De l'horta i de la montanya, (1916)
  • Música popular española, (1927)
  • Proses de viage, (1929)
  • Compendio de Historia de la Música, Madrit (1930)
  • Nociones de Estética de la Música, Madrit (1930)
  • Chopin, Valencia (1950)
  • Los Misterios del Corpus de Valencia, Valéncia (1956)
  • De terres d'Àfrica, inèdit
  • De terres del Mogreb, inèdit
  • L'anhel d'Itàlia, inèdit

Bibliografia[editar]

  • (espanyol) (1976) Historia de la música española contemporánea, Rialp. ISBN 84-321-1873-7.
  • (espanyol) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
  • (espanyol) Article Eduardo López-Chávarri Marco de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valéncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3
  • (espanyol) Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2

Enllaços externs[editar]