Dàtil (pasta de farina)

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Un dàtil.
Font de dàtils.

El dàtil és un dolç nadalenc o de Semana Santa, típic de Andalusia i atres zones de Espanya[1] elaborat en massa de farina, fregit en oli d'oliva i passat per mel.

Història[editar]

L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en La Bledana andalusa (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En l'any 1791 és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en El capell de tres picos (1874) de Pedro Antonio de Alarcón.

El dàtil està emparentat en la shebbakiyya marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates nadalenques o durant la Semana Santa, la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de ramadà pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que podria relacionar-se en atres frutes de paella que tenen el seu orige en la Pasqua judeua.

Característiques[editar]

A la massa se li sol donar sabor en sésam. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre.

També s'elaboren en sucre, com una alternativa a la mel.

Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. Argos Vergara (ed.). (en español). ISBN 84-7017-907-1.

Enllaços externs[editar]

Commons

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Pestiño de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.