Cora Raga

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Maria Cora Muñoz Raga, coneguda artísticament com a Cora Raga, va nàixer en la localitat valenciana de la Baronia de Vilamarchant, el 9 de giner de l'any 1893 i faltà en la ciutat de Barcelona en l'any 1980. Fon una pianista i cantant, mezzosoprano (Veu o registre intermig entre soprano i contralt) de sarsuela.

Biografia[editar]

De Vilamarchant va passar en una nodriça a Ribarroja. En l’any 1896, se trasllada en els seus pares a la ciutat de Valéncia, la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va passar la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'Iglésia de Sant Agustí, a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés; el mestre Alonso que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. Anys més tart fon presentada en Madrit i poc després se trasllada a Milà, a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola.

Combinava els seus estudis de música entre Valéncia i Milà. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar Caballería rusticana en la ciutat italiana de Como, tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a Espanya en 1922; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en 1923 en el Teatre Fuencarral de Madrit com a tiple en l'obra Aida. El compositor Amadeo Vives, que la va escoltar, en la segona representació, va voler contractar-la per al Teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella només volia representar òpera. Va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions gramofòniques; el 23 de decembre d'eixe mateix any, estrena en el teatre Russafa de Valéncia l'obra de Pérez Rosillo, La Granjera de Arlés. En els anys vint en el teatre Russafa de Valéncia estrena una infinitat d'obres, entre elles, Aromas de Valencia.

Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, a lo que per fi, va decidir dedicar-se en exclusiva, a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en Maruxa, La Calesera, La del Soto del Parral, La Dolores o Doña Francisquita, convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de Doña Francisquita. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en París; allí va obtindre un gran èxit junt a Marcos Redondo interpretant La Calesera. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Junt a d'ella, els papers principals els protagonisaren, Mary Isaura en La Francisquita, Juan de Casenave com a Fernando, i Antonio Palacios com a Cardona. Cora Raga va participar en l'homenage que se realisà al compositor Amadeo Vives en el Teatre Liceo de Barcelona en 1933, representant l'obra de Doña Francisquita, la qual obtingué un gran èxit. En octubre de 1935 inaugura en Madrit la temporada del Teatre Calderón, cantant obres com La Casita Blanca del mestre Serrano, junt al tenor, Pablo Gorgé i Doña Francisquita, junt a Maruja Vallojera i Ricardo Mayral, en sessions de vesprada i de nit.

Despuix dels anys vint i trenta dels seus grans èxits, es va retirar de l'escena per a sempre, en l'any 1940 Cora Raga se retira i s'instala en la Ciutat Comtal, en Barcelona. En l'any 1941 va gravar en Emilio Vendrell, una versió completa de l'obra La Verbena de la Paloma, obra del mestre Tomás Bretón. Eixe mateix any grava duos en Marcos Redondo, i una versió de l'obra Los Gavilanes. En els anys 1951 i 1952 va intervindre en les gravacions completes dels duos en les obres; El Dúo de la Africana i La Corte del Faraón. Va viure en la seua casa de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1980.

Obra[editar]

La seua discografia se centra en fragments de sarsueles espanyoles, la majoria per al sagell discogràfic Odeón: Maruxa, La corte del faraón, Doña Francisquita, La Verbena de la Paloma... Va iniciar les seues gravacions en 1923; en 1929 va fer un duo de la sarsuela del mestre Serrano Los Claveles junt en el tenor Emilio Vendrell, en qui va gravar també atres duos i peces de sarsuela i fins i tot, en 1941, una versió completa de La Verbena de la Paloma de Tomás Bretón. També en 1941 va gravar duos en Marcos Redondo i una versió de Los Gavilanes. En 1951 i 1952 va participar en les gravacions completes del Duo de la Africana i La Corte de Faraón.

L'Exposició Regional[editar]

En el transcurs de la seua carrera com a mezzosoprano hagué una data molt important per a Cora Raga com a valenciana, com va ser el festival de l'any 1921 en el que la cantant inaugurà l'Himne Regional del Regne de Valéncia.

L'Himne Regional valencià tingué un passat nutrit d'ilustres intérprets que contribuïren a fer gran este Himne. Corria l'any 1908 quan el president de l'Ateneu Mercantil de Valéncia, l'Ilustre Marqués del Túria, Tomàs Trénor Palavicino, que des de l'entitat valenciana preparava els preparatius de lo que sería la Gran Exposició Regional del Regne de Valéncia de l'any següent, demanà al mestre Serrano la composició d'un Himne. Est himne es va escriure per a l'Exposició Regional en l'any 1909, pel mestre Maximilià Thous que fon l'autor de la lletra, i el mestre Serrano que fon el compositor de la partitura, el tenor Lamberto Alonso que el va cantar davant del Rei Alfons XIII i la mezzosoprano Cora Raga que estant realisant els seus estudis de música en Milà va tornar a Valéncia en 1921 per a inaugurar-lo com a Himne Regional del Regne Valencià. I posteriorment, en l'any 1984, en motiu de l'Autonomia, passà a denominar-se Himne Oficial de la Comunitat Valenciana.

En l'any 1921 es realisà el festival, commemorant l'Exposició Regional del Regne de Valéncia de l'any 1909, i eixe mateix any, la cantant Cora Raga inaugura l'Himne Regional, sent en este festival de 1921 quan s'institucionalisa l'Himne de la Exposició Regional com a Himne Oficial dels Valencians.

Discografia[editar]

  • Doña Francisquita (1924)
  • Aromas de Valencia (1924)
  • Doña Francisquita (1925)
  • María Sol (1925)
  • La Bien Amada (1925)
  • El Dúo de la Africana (1929)
  • La Revoltosa (1930)
  • Los Claveles (1930)
  • Los Gavilanes (1930)
  • El Rey que rabió (1931)
  • La Corte del Faraón (1931)
  • La Dolorosa (1931)
  • La Verbena de la Paloma (1931)
  • Moros y Cristianos (1931)
  • El mal de amores (1933)
  • Golondrina de Madrid (1933)
  • La Calesera (1934)
  • La Viejecita (1935)
  • Cap i Cua (1956)

Enllaços externs[editar]