Conjugació verbal de la llengua valenciana

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La conjugació verbal en valencià consistix en tres grups de verps:

  • els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.)
  • els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.)
  • els que acaben en -ir (acodir, lluir, agrair, etc.)

En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

El model de la primera conjugació (-ar) es el verp donar. Pero hi ha verps que, pels canvis ortogràfics, necessiten atres models com son:

  • Els verps acabats en -guar com desaiguar
  • Els verps acabats en -car com gemecar
  • Els verps acabats en -quar com liquar
  • Els verps acabats en -cuar com promiscuar
  • Els verps acabats en -çar com traçar
  • Els verps acabats en -jar com gojar
  • Els verps acabats en -gar com nugar
  • Els verps acabats en -iar com iniciar
Model de conjugació
Verp donar (raïl: don-)
Forma simple
Infinitiu donar
Gerundi donant
Participi donat, donada, donats, donades
Modo Temps Yo Tu Ell/Ella Nosatres Vosatres Ells/es
Indicatiu Present done dones dona donem doneu donen
Pretèrit imperfecte donava donaves donava donàvem donàveu donaven
Pretèrit perfecte doní donares donà donàrem donàreu donaren
Futur Imperfecte donaré donaràs donarà donarem donareu donaran
Futur hipotètic donaria donaries donaria donaríem donaríeu donarien
Passat pròxim he donat has donat ha donat hem donat heu donat han donat
Pretèrit plusquamperfecte havia donat havies donat havia donat havíem donat havíeu donat havien donat
Pretèrit perfecte compost haguí donat hagueres donat hagué donat haguérem donat haguéreu donat hagueren donat
Futur perfecte hauré donat hauràs donat haurà donat haurem donat haureu donat hauran donat
Futur hipotètic compost hauria donat hauries donat hauria donat hauríem donat hauríeu donat haurien donat
Subjuntiu Present done done dones donem doneu donen
Pretèrit imperfecte donara donares donara donàrem donàreu donaren
Pretèrit perfecte haja donat hages donat haja donat hajam donat hajau donat hagen donat
Pretèrit plusquamperfecte haguera donat hagueres donat haguera donat haguérem donat haguéreu donat hagueren donat
Imperatiu Present dona done donem doneu donen

Els verps de la segona conjugació (-er, -re, -r) seguixen el model de combatre.

Hi ha verps del tercer grup que no tenen la doble flexió.

Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verp pur és, per eixemple, fregir-é, Els verps incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment incoatiu format per l’infix –x/xc– , per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i en la tercera del plural.

Els verps purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per eixemple, el verp fregir és un verp velarisat (frigc) mentres que sentir és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels verps velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; com és el cas de lligga.

Vínculs externs[editar]