Concatedral de Santa Maria de Castelló

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Concatedral de Santa Maria de Castelló

La Concatedral de Santa María, també cridada iglésia de Santa María la Major en Castelló de la Plana és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la Plaça Major de Castelló, junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com El Fadrí.

S'inicia la construcció del temple a finals del sigle XIII. Destruït per un incendi, es recomencen les obres a mitan del sigle XIV, sent ampliades a principis del sigle XV pel mestre d'obres Miguel García de Sogorp, i sent consagrat el temple en 1549.

La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit.

El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció.

En 1662, en traces de Juan Ibáñez, es construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.

La Concatedral de Santa María, declarada en 1931 Monument Històric-Artístic Nacional, va ser incendiada premeditadament el 24 de juliol de 1936 en els primers dies de la Guerra Civil i derribada mesos despuix per un acort municipal. La seua reconstrucció, començada en 1939 a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc Vicent Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en 1999.

El temple actual que ocupa una illa de cases completa té planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central es remarca en pilars octogonals, dels que arranquen els arcs faixons. Les naus es cobrixen en volta de creueria, sent la de la capçalera de mija estrela i la travessia, en base de cúpula, cobrix també en volta estrelada.

Enllaços externs[editar]

Commons