Civilisació minoica

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Mapa dels principals jaciments minoics.

La cultura minoica és la primera cultura europea de la Edat del Coure i del Bronze, apareguda en l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1450 a. C.

El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic Arthur Evans va relacionar el palau de Cnosos, el més representatiu de la cultura, en el palau del rei Minos i la llegenda del Minotaure.[1] Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».[2]

No es té notícia del gentilici en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc egipcíac 'Keftiu' (Káftiu kftiw) i el semític 'Kaftor' o 'Caphtor' i 'Kaptara' que es troben en els archius de Mari es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.[3]

En la Odissea, composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, Homer menciona entre els habitants de Creta als eteocretenses (verdaders cretenses),[4] els qui podrien ser els descendents dels minoics.

Referències[editar]

  1. John Bennet, "Minoan civilization", Oxford Classical Dictionary, 3rd ed., p. 985.
  2. Durant, The Life of Greece (The Story of Civilization Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.
  3. Strange, Caphtor/Keftiu: a new investigation, 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.
  4. Homer, Odissea xix, 176.

Vínculs externs[editar]