Càncer

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El càncer és un conjunt de malalties en les quals l'organisme produix celules anormals derivades dels propis teixits, més o menys semblants a les originals de les que procedixen, i que poden comportar-se de diferents modos, pero que en general estenen a portar a la mort al subjecte portador d'a on procedixen sense el tractament adequat.

La cèlula cancerígena o cancerosa és d'una malignitat variable segons orguens i sistemes. En general se caracterisen per escapar al control reproductiu que requeria la seua funció original, perdent les seues capacitats originals, i en el temps, adquirint atres que no els corresponen, invadint de forma progressiva i per distintes vies orguens proxims, o fins i tot a distancia per via linfàtica o hematógena (per la sanc)en creiximent i divisió més alla dels llímits normals, produïnt l'invasió del teixit circumdant i a voltes, metàstasis que és la propagació a distancia, per via fonamentalment linfática o sanguinea, de les celules originaries del càncer, i el creiximent de nous tumors en els llocs de destí de dita metàstasis.

Les diferencies entre tumors benignes i malignes són en llinees generals que els primers cursen com una agressivitat major o menor i els segons terminen acabant en un periodo variable de temps, sense correcte tractament en la vida del pacient hospedador del mateix.

Els tumors benignes poden recorrer localment en certs casos de cirugia u atres tractaments incomplets, pero no solen donar metàstasis a distancies ni matar al portador (Existixen algunes excepcions). Les celules normals al sentir el contacte en les celules veïnes inhibixen la reproducció, pero les celules malignes no tenen este fre. La majoria dels càncers formen tumors pero alguns no (com la leucemia).

El càncer pot afectar a totes les edats, fins i tot a fetos, pero el risc de patir els més comuns s'incrementa en l'edat. El càncer causa prop del 13% de totes les morts. D'acort en la Societat Americana del Càncer, 7,6 millons de persones moriren de càncer en el món durant 2007.

El càncer es causat per anormalidades en el material genetic de les celules. Estes anormalidades poden ser provocades per distints agents carcinógenos, com la radiació (ionisant, ultraviolat, etc), de productes quimics (procedents de l'indústria, del fum del tabac i de la contaminació en general, etc) o d'agents infecciosos(virus del papiloma humana, del linfoma de Burkitt). Atres anormalidades genetiques cancerígenas són adquirides durant la replicació normal del ADN, al no corregir-se els erros que se produixen durant la mateixa, o be son heretades i, per consegüent, se presenten en totes les celules des de el naiximent (causant una major provabilitat de desencadenar la malaltia). Existixen complexes interaccions entre el material genetic i els carcinógenos, un motiu pel que alguns individus desenrollen càncer despuix de l'exposició a carcinógenos i atres no. Nous aspectes de la genetica del càncer, com la metilació de l'ADN i els microarns, estan sent estudiats com importants factors a tindre en conte per la seua implicació.

Les anormalidades genetiques trobades en les celules canceroses poden ser de tipo mutacio puntual, translocació, amplificació, deleció, i almerç/perdua de tot un cromosoma. Existixen gens que són més susceptibles a patir mutacions que desencadenen càncer. Eixos gens, quan estan en el seu estat normal, se criden protooncogenes, i quan estan mutados se criden oncogenes. Lo que eixos gens codifiquen solen ser receptors de factors de creiximent, de manera que la mutació genetica fa que els receptors produïts estiguen permanentment activats, o be codifiquen els factors de creiximent en sí, i la mutació pot fer que se produixquen factors de creiximent en descompassament i sense control.

El càncer és generalment classificat segons el teixit a partir del qual les celules canceroses s'originen. Un diàgnostic definitiu requerix un examen histologic, encara que les primeres indicacions de càncer poden ser donades a partir de sintomes o radiografies.

Molts càncers poden ser tractats i alguns sanats, depenent del tipo, la localizació i l'etapa o estat en el que se trobe. Una volta detectat, se tracta en la combinació apropiada de cirugia, quimioterapia i radioterapia. Segons investigacions, els tractaments s'especifiquen segons el tipo de càncer i, recentment, també del propi pacient. Ha hagut ademés un significatiu progrés en el desenroll de medicaments que actüen especificament en anormalidades moleculars de certs tumors i minimisen el dany a les celules normals.

El diàgnostic de càncer en pacients està, en gran mida, influenciat pel tipo de càncer, aixina com per l'etapa o l'extensió de la malaltia (freqüentment en estats inicials sol ser confós en atres patologies si no se realisen els diàgnostics diferencials adequats). La classificació histologica i la presencia de marcadors tumorals especifics poden ser també utils en el diàgnostic, aixina com per a determinar tractaments individuals.