Blasco de Alagón

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Escut d'armes de Blasco de Alagón

Blasco de Alagón (1190-1239) fon un noble aragonés que va viure en el sigle XIII, conquistador de Morella, Capità General del Regne de Valéncia. La lliteratura genealògica el nomena el Gran per a distinguir-lo d'atres descendents seus d'igual nom.

Biografia[editar]

Va ser un cavaller pertanyent a un dels llinages més importants de la seua época, a qui durant molts anys trobem documentat en l'entorn més pròxim del rei Jaume I d'Aragó, de qui fon conseller, en formar part de la cort real a on també ocuparia un dels oficis més rellevants d'esta: la mayordomía d'Aragó.

La seua activitat pública va ser objecte de controvèrsia i distanciament respecte al rei, com nos informa el Llibre dels Fets de Jaume I. La biografia de Don Blasco és molt difícil de reconstruir pels pocs documents que es conserven de la seua personalitat pero sempre ha despertat l'interés dels historiadors pel seu paper protagoniste en la conquista del Regne musulmà de Valéncia.

En 1226 quan encara faltava molt de temps per a que Jaume I es plantejara la campanya militar de la conquista de les terres valencianes li concedí el privilegi de que tots aquells castells, viles i llocs que puguera conquistar passarien a ser de la seua propietat. Durant els anys 1231 a 1232, Blasco de Alagón conquista el castell de Morella, un castell molt important, lo qual donà lloc a l'enfrontament entre abdós personages que resoldrien de forma diplomàtica. El rei considerà que Morella debia pertenéixer al rei per ser una plaça important, deixant a Blasco el senyoriu i administració del mateix. Ademés li concedí diferents senyorius com els castells i viles aragoneses de Sástago i María de Huerva (1232) i els castells, viles i llocs de Culla i Les Coves de Vinromà (1235). Don Blasco ya era posseïdor dels castells de Cabres (Castell de Cabres) i Olocau (Olocau del Rei. En poc de temps va reunir un gran patrimoni i es va convertir en el senyor més important de les terres del nort del Regne de Valéncia en el primers anys de la conquista.

A partir de 1233 Don Blasco desenrollà una repoblació tant del terme del castell de Morella com en els atres llocs de Culla, Olocau i Cabres. Han arribat als nostres dies unes vint cartes pobles.

Blasco de Alagón també colaborà activament en la formació del nou Regne cristià de Valéncia.

Se creu, que en maig de l'any 1239, data de l'últim document conegut de Blasco de Alagón, poc de temps després li vindria la mort, en la vila aragonesa de María de Huerva prop de Saragossa. Diu en el seu testament:

en mia enfermedat, maguer sediendo en mia sana memoria, temiendo las penas del Infierno, e copdiciando los goyos de Paradiso

Bibliografia[editar]

  • Revista Blasco de Alagón y los orígenes del Reino de Valencia (Castelló, 2008). Universitat Jaume I.

Enllaços externs[editar]