Blai de Sebaste

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Blai de Sebaste (¿?-Sebaste, 316), venerat com a Sant Blai, fon un mege, bisbe de Sebaste en Armenia (actual Sivas, Turquia), i màrtir cristià. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc del mont Argeus, que va convertir en la seua sèu episcopal. Va ser torturat i eixecutat en l'época de l'emperador romà Licinio, durant les persecucions als cristians de principis del sigle IV.

Biografia[editar]

Segons pareix, va ser mege, encara que açò pot estar més relacionat al milacre que va fer que a la seua professió. En el milacre que va salvar a un chiquet de morir ofegat per una espina que tenia clavada en la gola. D'ahí li ve la fama a Sant Blai com a remei de tots els mals de gola. Segons una llegenda, li acostaven també animals malalts per a que els curara, pero no li molestaven per al seu temps d'oració.

Quan la persecució d'Agrícola, governador de Cappadocia, contra els cristians va aplegar a Sebaste, els seus caçadors varen eixir a buscar animals per als jocs de l'arena al bosc d'Argeus i varen trobar molts que esperaven fòra de la cova de Sant Blai. Allí trobaren a Sant Blai en oració i el varen arrestar. Agrícola va tractar sense èxit que es convertira.

Durant el seu estage en la presó, Sant Blai va curar a varis presos. Finalment fon tirat a un llac. Sant Blai, de peu en la superfície, va invitar als seus perseguidors a caminar sobre les aigües i demostrar el poder dels seus deus. Pero es varen ofegar. Quan va tornar a la vora, va ser torturat i decapitat. El martiri de Blai va consistir en tallar-lo en uns utensilis de ferro, que usaven per a cardar la llana. Per això, pot ser que alguns gremis de cardadors ho tinguen com a patró.

El cas és que el seu cult es va estendre rapidament per l'orient europeu, en l'Edat Mija, es varen aplegar a contabilisar solament en Roma 35 iglésies baix la seua advocació i, durant les creuades, les seues relíquies es varen espargir per tota Europa (la Relíquia de Bocairent, va aplegar al poble un 19 d'abril de 1704) i la seua devoció es va propagar gràcies a moltes curacions miraculoses, sobretot de dolor de gola. Aixina tenim al nostre Patró Sant Blai en els retaules de moltes iglésies, en la benedicció de pans, en una cordonera al coll, en recort d'eixe Blai que és el millor del món a l'hora de curar goles.

Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del Paraguai, de numeroses localitats espanyoles i de Dubrovnik (Croàcia). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any 1190) i es va incorporar en 2009 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'Unesco.

La seua festivitat se celebra el 3 de febrer en les Iglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient.

Sant Blai en terres valencianes[editar]

Sant Blai és patró de diverses poblacions valencianes, celebrant-se la seua festivitat:

Refranys i dits populars[editar]

  • Per Sant Blai, planta ton all.
  • Per Sant Blai, un pas de cavall.
  • Per Sant Blai, la cigonya per l'espai.
  • Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix.
  • Per Sant Blai es menja l'all.
  • Per Sant Blai ni ceba ni all.
  • Per Sant Blai, si no l'has sembrat sembra el teu all.
  • Si vols bon favar, per Sant Blai l'has de sembrar.
  • Com farà el dia tres, farà tot lo mes.
  • Sant Blai, doneu-nos blat per l'any.
  • Sant Blai gloriós, guardeu-nos dels llops.
  • Sant Blai gloriós, cura'm la tós.
  • Sant Blai gloriós, cura'm al chiquet i emporta't la tós.

Enllaços externs[editar]