Beata Inés de Benigànim

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Beata Josefa Maria de sta.Inés de Benigànim, agustina descalza, primera beata valenciana.

La Beata Inés de Benigànim fon una religiosa valenciana, (Benigànim, Valéncia, 9 de febrer 1625 - 21 de giner 1696).

Biografia[editar]

Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa l'infància servint en casa d'un tio seu, Bertomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa inocent, feya que apareguera com una persona llimitada i fora tractada com la "curta del poble". Ademés, patia epilèpsia.

Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentres fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella nomenarà el Nazaré de l'O li demanarà que siga la seua esposa. Llavors decidix abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Deu.

Ya adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellea de la jove, l'asseja, ella el va refusar fugint per una finestreta ya que vol mantindre la seua virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien en Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplea de la chiqueta, pero l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Ingressa el 25 d'octubre de 1643, als díhuit anys.

En 1644 fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inés (a partir de 1690, per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inés), pero era coneguda com a germana Inés. Va destacar per la seua caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que fea. La seua actitut de servici es reflectix en el dit popular: "Beata Inés, a on et criden, ves". Va tindre molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epilèptics, atres malalties com inflamació de genoll, febres prolongades, etc. Tenia episodis d'èxtasis de gran intensitat mística.

Vint anys despuix d'haver ingressat, és feta germana de cor, pero com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en llatí. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que poguera assistir als oficis sense resar, en la mateixa validea com si ho fera. El seu confessor i les seues companyeres estaven d'acort que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàbia en tot lo que fea referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament a tot lo món que li demanava ajuda, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer milacres: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seua intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que fea com a relíquies santes.

Morí en el mateix convent el 21 de giner de 1696, als 71 anys, sent soterrada en l'iglésia del convent de la Puríssima, despuix de tres dies en els que numerosos fidels varen desfilar davant del seu cos. En l'any 1729 es va obrir en Valéncia la seua causa de beatificació, que va tindre lloc el 26 de febrer de 1888 en Roma, sent beatificada pel Papa Lleó XIII.