Basili Magno

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Sant Basili Magno

Basili Magno va pertànyer a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; ademés foren sants també els germans Pere, bisbe de Sebaste i Gregori, bisbe de Niça. Inclús, fon íntim amic d'atre sant, Gregori, bisbe de Nacianzo o Nacianceno, quina festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica.

A Sant Basili se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'any 358, en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

Com li va succeir a atres ilustres personages, Basili no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Despuix de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la diòcesis de Cesàrea de Capadocia, i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. Basili rebré aixina la herència de Sant Atanasi, i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero el seu compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

El tema que tractava en més freqüència i en més força era el de la caritat, la ajuda als germans necessitats. Dirigint-se a un interlocutor ideal, dia: “¿A quí he perjudicat, dius tu, conservant lo que es meu? Dis-me, sincerament, ¿qué te pertany? ¿De quí vares rebre lo que tens? Si tots se acontentaren en lo necessari i donarien el rest als pobres, no hauria ni rics ni pobres”. Pero no se acontentava soles en paraules: en les portes de Cesàrea donà vida a una autèntica ciutat de la caritat en hospicis, orfandats, hospitals, laboratoris i escoles artesanes.

Sant Gregori Nacianceno naixqué el mateix any de Sant Basili, en el 330. fon un home de estudi i poeta, que per sa eximia doctrina i eloqüència mereixqué el apelatiu de “teòlec”. Es famós el seu apassionat Discurs de despedida, quan tingué que abandonar Constantinopla, de la que era bisbe des de l'any 381, a causa dels diversos bandos que dividien sa Iglésia. En els seus Poemes morals dia: “Tot es inestable, per a que amem les coses estables”. Se retirà a Nacianzo, on muigué l'any 389 o 390, deu anys despuix que el seu amic Basili.