Basílica de Santa Maria d'Elig

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'Archiprestal i Insigne Basílica de Santa Maria o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'Elig (Comunitat Valenciana, Espanya) i construïda en estil barroc entre 1672 i 1784 i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de Múrcia.

Les obres es varen iniciar en 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol.

Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del barroc italianisant de la portada principal, el rococó de les atres portades i la girola, el neoclàssic de l'interior, fins a les reminiscències migevals.

És el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la Verge Maria en la seua asunció als cels, de la Festa o Misteri d'Elig, obra sacre-lírica cantada en valencià antic. La Basílica alberga entre els seus murs la venerada image de la patrona de la població i pertany a la Diòcesis d'Oriola-Alacant.

Història[editar]

Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de Jaume I el Conquistador, en 1265 despuix d'entrar en la ciutat. Dita consagració va ser portada a efecte per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona que acompanyava a les tropes del monarca aragonés.

La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a 1334 en que va ser derrocada i alçat un nou temple d'estil gòtic i planta de creu que va existir fins a 1492. Entre 1492 i 1566 es va alçar la tercera de les iglésies de Santa Maria. Les seues dimensions devien ser alguna cosa menors que les de l'edifici actual ya que ocupava, aproximadament, la nau central de l'iglésia que hui coneixem. El seu altar major estava dedicat a la Verge Maria i contava en diverses capelles laterals en les que es trobaven els soterraments d'algunes famílies ilicitanes.

En 1672, a causa dels forts i continus arruixades que varen caure sobre Elig i la seua comarca durant varis mesos, el temple de Santa Maria es va vore sériament afectat i es varen detectar solsides de sellars en l'interior de l'edifici. Consultat l'arquitecte Francesc Vert, va sugerir el tancament, l'enderrocament i la construcció d'un atre temple de nova planta.

Enllaços externs[editar]