Barrera del sò

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Un F/A-18 Hornet trencant la barrera del sò. El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de l'ona de choc. Este fenomen es coneix com "Singularitat de Prandtl-Glauert".

Archiu:F-14A Tomcat supersonic flyby, 1986.ogv

Archiu:BARRERA DEL SONIDO.ogv

En aerodinàmica, la barrera del sò va ser considerada un llímit físic que impedia que objectes de gran tamany es desplaçaren a velocitat supersònica. El terme es va començar a utilisar durant la Segona Guerra Mundial, quan un cert número de avions varen començar a tindre problemes de compresibilitat (aixina com atres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en desús en els anys 1950, quan els avions varen començar a trencar eixa barrera normalment.

Es definix com una "barrera omnipresent" que viaja en totes direccions a la velocitat típica de 1234 km/h, la velocitat del sò, i en ser vençuda per un objecte, esclata formant una explosió sònica que pot ser molt molesta a cau d'orella humà. La velocitat del sò va en funció de la temperatura i del tipo de gas i disminuïx a mesura que baixa la temperatura del mig de transmissió. En l'aire a una temperatura de 20ºC, la velocitat del sò és la mencionada anteriorment de 1234,8 km/h.

Quan un avió s'acosta a la velocitat del sò, la forma en que l'aire fluïx al voltant de la seua superfície canvia i es convertix en un fluït compresible, donant lloc a una resistència major.

Primeres teories i experiències[editar]

Inicialment es pensava que l'aument de la resistència seguia un creiximent exponencial, per lo que un avió no podria superar-la encara aumentant de manera substancial la potència dels motors. D'ahí el nom de barrera del sò.

No obstant, esta idea ya havia segut descartada pels artillers del sigle XIX. Des de Ernst Mach se sabia que, a partir de cert punt, la resistència ya no aumenta més sino que, de fet, es reduïx. De manera que per a travessar la barrera del sò seria suficient en dispondre de major propulsió i millor aerodinàmica per a véncer eixe punt màxim de resistència. En l'introducció de noves formes d'ala que disminuïxen la resistència, i els motors de reacció per a la propulsió, va ser possible des dels anys 1950 viajar més ràpit que el sò en relativa facilitat.

Charles Elwood Yeager va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del sò, el 14 d'octubre de 1947, volant en l'avió experimental Bell X-1 a velocitat Mach 1 i a una altitut de 45000 peus,[1] aun cuando el pilot alemà Hans Guido Mutke reclame per a sí este guany, en senyalar haver segut supostament el primer en trencar la barrera de sò el 9 d'abril de 1945 a bordo d'un Messerschmitt Em 262.

Pero açò no va ser fàcil, per a conseguir este ardit varen morir 18 pilots (oficialment)cita requerida.

No obstant, Hans Guido Mutke afirmava haver travessat la barrera del sò abans que Yeager, el 9 d'abril de 1945, en un Messerschmitt Em 262, encara que no existixen proves científiques d'este guany.

El 14 d'octubre de 2012, l'austríac Felix Baumgartner, es va convertir en el primer home en trencar la barrera del sò en caiguda lliure i sense ayuda de maquinària externa, des d'una altura de 39068 metros i alcançant una velocitat màxima de 1342 km/h.[2][3]

Archiu:Yeager supersonic flight 1947.ogv

Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. NASA (ed.): «Fiftieth Anniversary of X-1» (en inglés) (html). Consultat el 11 de agosto de 2010. «on October 14, 1947, in the first piloted flight faster than Mach 1.0, the speed of sound»
  2. «Felix Baumgartner rompió la barrera del sonido con 1.342 km/h». lavanguardia.com.
  3. «Felix Baumgartner logra romper la barrera del sonido en su salto estratosférico». rtve.es.

Enllaços externs[editar]

Plantilla:Commons

En anglés


  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Barrera del sonido de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.