Anfós Ramon

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Anfós Ramon
IMG 9135.jpg
Naiximent 28 de març de 1924
Valéncia
Mort 17 de juny de 2014
Valéncia
Activitat Poeta i escritor
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XX
Moviment Neorrealisme
Obres principals A tres carrers

Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia, 28 de març de 1924 - Valéncia, 17 de juny de 2014) fon un poeta i escritor valencià en llengua valenciana.

La seua formació lliterària l'adquirix a nivell de poble, sense més títuls, donant-li més valor a la seua condició d'autotidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove i utilisa en casi tota la seua obra, la llengua valenciana. Ha segut considerat com un dels més grans poetes que ha donat la llengua valenciana.[1]

Llengua[editar]

La seua obra està escrita casi al cent per cent en llengua valenciana, pero també ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.

Prensa[editar]

Va formar part de la redacció del desaparegut diari "Al dia", en la seua primera época, dedicat exclusivament a l'informació econòmica i que dirigia don Marti Dominguez, tenint com antecedent el semanari "Valencia-fruits".

Atres càrrecs i honors[editar]

Anfos Ramon en Manuel Latorre

Fon director de "La Noche Eucarística", vicepresident de "Lo Rat Penat" i president de la Secció de Jocs Florals, durant onze anys.

Se li concedí el títul de "Caballer de la Poesia", per l'Asociacio "Amigos de la Poesia" de Valéncia.

El 13 de decembre de 2002 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, tercera edició, otorgat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. Ademés, en 10 de giner de 2012 ingressà com a Acadèmic d'Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.[2]

Va ser vicepresident de Coalició Valenciana.

És posseïdor del Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista des de l'any 2008.

L'importància de la seua activitat lliterària l'ha dut a figurar en la "Gran Enciclopedia de la Región Valenciana", aixina com en la "Antology of Valencian Poetry", editada en bilingüe (anglés i valencià), en 1970, per la "Stephen F. Austin State University".

En el llibre de Sanchis Guarner sobre la Renaixença en el Regne de Valéncia, figura classificat en el grup dels "angoixats", de la generació neorrealista. Autor de bon numero de llibres, molts d'ells en premis lliteraris dins de l'àmbit valencià.

Flors Naturals[editar]

La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesí, en 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol, donant-se la circumstància, que en esta última població, també li donaren la Viola i l'Englantina. En 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesí, Meliana i Vilanova de Castelló...

Llibres[editar]

  • "A tres carrers". "Premi Valencia" de Lliteratura de la Diputació Provincial, en 1963, Poemes.
  • "Sembrarem la veritat". Premi "Xavier Casp", convocat per l'Ajuntament de Carlet en 1975
  • "Des de la veu del silenci". Premi "Ciutat de Castelló" en 1977.
  • "Exigire la font i el testimoni". Premi "Falla Pintor Andreu" d'Alzira en 1981.
  • "I les notes de vidre a la paraula". "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja en 1982.
  • "Si el vent estrena paraules". "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja. 1984.
  • "La meua historia exigida". 1990
  • "L'espill transparent" . 1993
  • "De la nit i les mentires", editat per (AELLVA-ABV). 1993
  • "Ofici de paraules". Editat per "Lo Rat Penat" en 1995.
  • "La clau del llavi obert". "Premi Valencia" de Poesia, "Roiç de Corella", convocat per l'Ajuntament de Valencia, (1997), publicat en 1999.
  • "Rapsodia en carn per dins". Premi "Benvingut Oliver" convocat per l'Ajuntament de Catarroja. 1997. Per qüestions de política, este llibre no s'ha publicat al estar escrit en les normes de la RACV. Editat casi una década despuix per l'Oronella.
La casa vella

Yo tinc una casa vella

al poble on em vaig criar.

Tinc un forcat i una rella

i un lligo i una corbella

que saben de treballar.


És una casa que obliga

a recordar als majors:

Una casa molt antiga

que sap del gra i de l'espiga

i de frets i de calors.


I tinc davant el paisage

d'un poble que mira al cel

portant al cor el mensage

d'una llengua que es fa image

i es més dolça que la mel.


Alli tinc un lloc propici

per reviure la costum.

Tinc el recort i l'indici

d'una vida i un ofici

ple de terra i ple de llum.


I tinc el temps de l'escola

i les llibretes en blanc.

Tinc el colom que revola

i el morter i la caçola

i la tauleta i el banc.


Alli tinc el pas primer

i encara el primer desig.

Tinc la flor del taronger

i el joc montat al carrer

i el trinquet i el set i mig.


I perque la meua infancia

està viva en aquell lloc,

ara que ho veig a distancia,

comprenc la seua importància

i em dic per dins a poc a poc:


Yo tinc una casa vella

que em parla del dia clar.

Tinc el blat i la rosella

i un somi entre cella i cella:

Tornar al poble, ¡tornar! ...

Obres colectives[editar]

Ha participat en:

  • “Ausias des de la Valencia dels 90” (Ajuntament de Catarroja)
  • “Clams de Vida” (AELLVA-l’Oronella)
  • “Recitals poetics de primavera” (Ajuntament de Valéncia)
  • “Recitals poetics Edicions VI-IX” (l’Oronella).
  • Colaborà en el llibre “Miquel Adlert. Homenage” (Lo Rat Penat)
  • “El pensament valencianiste de Miquel Adlert” (l’Oronella).

Referències[editar]

  1. «Anfós Ramon i Garcia». Lo Rat Penat
  2. «Anfós Ramon ingresa como Académico de Honor de la RACV». RACV

Enllaços externs[editar]