Ampar Cabanes Pecourt

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ampar Cabanes Pecourt
Ampar cabanes.jpg
Naiximent 1938
Valencia
Activitat Paleógrafa, diplomàtica, política i escritora
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XX
Temes Història, cultura i llengua valencianes
Obres principals Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia

Ampar Cabanes Pecourt (Valencia, 1938) és una catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana. Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre del 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma. Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.[1]

Ampar Cabanes Pecourt ha sigut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de Valéncia. Fon discipula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés es membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Secció d'Historia des de l'any 2009.[2]

Es autora de mes d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'història, la cultura i la llengua valencianes.

Obres[editar]

D'entre tota la seua obra, estes son algunes de les mes destacades:

  • Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
  • Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
  • Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
  • Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia (1979-80)
  • Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
  • Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981)
  • Pere III y Valencia (1978)
  • Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (1991)
  • Vidal Mayor (1997)
  • Aureum Opus de Xativa (1998)
  • Ausias March i els seus manuscrits (2000)
  • Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
  • El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)

Cites[editar]

La geografía política de la Corona de Aragón en los primeros momentos de la repoblación de Valencia contradice totalmente la posibilidad de una importación de la lengua catalana
(Las Provincias, 30.3.1983, Ampar Cabanes)

Referències[editar]

  1. «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario»
  2. Secció d'Història de la RACV.

Enllaços externs[editar]