Alta Edat Mija

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'alta edat mija és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al periodo entre la caiguda de l'imperi romà fins l'any 1000.

Des del sigle III, la unitat política de l'imperi romà es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials varen ser invadits per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals varen rebujar la cultura clàssica de Roma mentres que atres, com ara els gots, l'admiraven i emulaven.

Dels pobles prominents que varen entrar al territori romà varen ser els huns, els búlgars, els àvars, i els magiars, juntament en un gran número de pobles germànics i eslaus. Algunes incursions es varen realisar en l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven en els romans com a aliats.

Pel sigle V les institucions de l'imperi Romà d'Occident s'havien colapsat baix la pressió d'estes incursions. Encara que varen sobreviure algunes característiques de l'organisació governamental romana, es varen formar diversos governs dèbils i locals o varen sorgir comandants militars regionals que es varen enfortir per l'absència d'una autoritat centralisada. Pero a la regió oriental de l'imperi, molt més desenrollada, les institucions de govern romanes centralisades varen continuar en operació, a l'invencible ciutat de Costantinoble. L'imperi Bizantí, és dir, l'Imperi Romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi Romà cristià de l'antiguetat.

Vínculs externs[editar]