Alfred Jarry

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Alfred Jarry en la seua bicicleta

Alfred Jarry (Laval, 8 de setembre de 1873 - París, 1 de novembre de 1907) fon un dramaturc i poeta francés

Biografia[editar]

Alfred Henry Jarry va nàixer en la ciutat francesa de Laval, fill d'Anselme i Carolina. Rep una educació en molt de mirament. En octubre de 1891 arriba a París per a estudiar en l'Institut Henri IV; despuix del bachillerat va tractar d'accedir a la École Normale Superiore, en la que no fon admés. Més tart va ingressar en La Sorbona i fon alumne de Henri Bergson. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc despuix va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular.

Ubu Rei[editar]

Portada d'una edició d'"Ubu Rei", obra principal d'Alfred Jarry

L'obra que li va donar a conéixer fon Ubú Rei , estrenada en París el 10 de decembre de 1896, en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del teatre de l'absurt. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran París. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment només es va representar dos voltes. És una comèdia satírica en la que es mesclen les referències a Macbeth en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del Sigle XX. William Yeats, que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Després de nosatros, El Déu Salvage".

Despuix d'Ubu Rei[editar]

A partir de Ubú rei, Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per París en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una tuberculosis empijorada per l'alcohol i les drogues el dia 1 de novembre de 1907, en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys.

La seua obra pòstuma Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic (Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien) descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "Patafísica", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la física no són més que excepcions que es produïxen més a sovint.

En els seus últims anys Jarry contava en un bon número de jóvens seguidors, entre els que es contaven Max Jacob, Apollinaire, André Salmó, Enrico Baj i Picasso, que va adquirir la seua pistola i acostumava a portar-la per París.

Obres[editar]

  • Les minutes de Sable Mémorial (1894)
  • César-Antéchrist (1895)
  • Ubu Rei (1896)
  • Els díes i les nits, novela d'un desertor 1897)
  • L´Amour en visites (1898)
  • Almanac del Pare Ubu
  • L´Amor Absolut (1899)
  • Ubu encadenat (1900)
  • Almanac ilustrat del Pare Ubu
  • Mesalina,novela de l'antiga Roma (1901)
  • Nou almanac del Pare Ubu
  • El supermascle, novela moderna (1902)
  • Par la Taille
  • Ubu en la colina (1906)
  • Albert Samain, recuerdos (1907)
  • La Papesa Joana, novela migeval (1908)
  • Pantagruel, opera bufa en cinc actes i sis quadros
  • Gests i opinions del doctor Faustroll, patafísic, novela neo-científica seguit d'Especulacions (1911)
  • Gests, seguit de Paralipómens d'Ubu (1921)
  • Les Silenes
  • Poemes (1926)
  • La Dragonne, novela (1943)
  • Ubu cornut (1944)
  • Obres poètiques completes (1945)
  • Instruccions per a la construcció de la maquina del temps, pel doctor Faustroll (1950)

Vore també[editar]

Referencies[editar]

Tomkins, Calvin (abril de 2006). Ed. Anagrama (ed.). Duchamp, Primera edició, 639 pàgines. ISBN 84-339-7249-9.

Enllaços externs[editar]

Commons

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Jarry de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.