Época isabelina

De Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Isabel I d'Anglaterra, la monarca que dona nom a este periodo.

L'época isabelina és l'era en l'història anglesa marcada pel regnat de la reina Isabel I (1558-1603), i fins a la mort de Jacobo I en 1625. Els historiadors representen a sovint a este periodo com l'edat d'or de la història d'Anglaterra. En este periodo, Anglaterra va viure una fase intensa de desenroll econòmic, cultural i social. El símbol de Britannia va ser utilisat per primera volta en 1572, i, a sovint a partir de llavors, per a marcar l'época isabelina com una renaixença que inspira l'orgull nacional a través dels ideals clàssics, expansió internacional, i el triumfo naval sobre Espanya, en eixe temps, el seu més endenyat rival. En jujar d'alguns historiadors, en esta época "Anglaterra va ser econòmicament més sana, més expansiva, i més optimiste baix els Tudor" que en qualsevol atre moment en mil anys.

Esta "edat d'or" va representar l'apogeu del Renaiximent anglés i va vore el floreiximent de la poesia, la música i la lliteratura. Esta época és famosa pel teatre, principalment el de William Shakespeare i molts atres dramaturcs, que es varen lliberar de passat estil en que s'escrivia el teatre d'Anglaterra. Va ser una época d'exploració i expansió en l'estranger, aixina com la consolidació de la reforma protestant entre el poble anglés, sobretot després de la victòria sobre la Armada Invencible. També va ser l'ultime periodo de l'història anglesa en que Anglaterra va constituir un regne separat, abans de la seua unió real en Escòcia.

L'época isabelina destaca especialment si se li analisa a la llum dels fallos dels periodos anteriors al regnat d'Isabel i els que la varen succeir. Va ser un breu periodo de pau interna entre la Reforma anglesa i les batalles religioses entre protestants i catòlics, i les batalles polítiques entre el Parlament i la monarquia en que es va sumir el resto del sigle XVII. La divisió catòlica/protestant es va resoldre, per un temps, en els Acorts Religiosos Isabelins, i el Parlament encara no era prou fort com per a desafiar el absolutisme real.

Anglaterra també va tindre un millor panorama en comparació a atres nacions d'Europa. El Renaiximent italià havia aplegat al seu fi. França es va vore envolta en les seues pròpies batalles religioses, que només es varen resoldre en 1598 en el Edicte de Nantes. Un atre factor va ser l'expulsió dels anglesos dels seus últims llocs d'alvançada en el continent per part dels terçs espanyols, per lo que el conflicte de sigles entre França i Anglaterra es va suspendre en gran mesura durant la major part del regnat d'Isabel.

L'únic gran rival va ser Espanya, contra la qual Anglaterra es va enfrontar en Europa i Amèrica en escaramusses que varen desembocar en la guerra anglo-espanyola de 1585-1604. Un intent de Felip II d'Espanya per a invadir Anglaterra en l'Armada Espanyola en 1588 va ser derrotat de pla, pero la marea de la guerra es va tornar contra Anglaterra en una expedició fracassada a Portugal i les Azores, l'expedició de Drake-Norris de 1589. A partir de llavors, Espanya proporcionà cert respal als catòlics irlandesos en una rebelió contra el debilitat domini anglés, i les forces navals i terrestres espanyoles varen infringir una série de revessos contra les ofensives angleses. Açò va drenar tant la Facenda com l'economia angleses que havien segut tan cuidadosadament restaurades baix la guia prudent d'Isabel. L'expansió comercial i territorial angleses varen aplegar al seu llímit en la firma del Tractat de Londres a l'any següent de la mort d'Isabel.

Durant este periodo, Anglaterra va tindre un govern centralisat, ben organisat i eficaç, en gran part resultat de les reformes de Enrique VII i Enrique VIII, aixina com els castics severs imposts per Isabel contra els dissidents. Econòmicament, el país va començar a beneficiar-se enormement de la nova era del comerç trasatlántic, el robo persistent del tesor espanyol per la pirateria, i el tràfic d'esclaus africans.

Política religiosa[editar]

La política religiosa de la reina Isabel I va ser vista com la consolidació de l'anglicanisme i la subordinació de l'iglésia al poder monàrquic. En este àmbit va cobrar vigor el Book of Common prayer, text d'oració oficial, i va fer traduir la Bíblia de modo d'acort en l'iglésia anglicana.

En l'Acta de supremacia va anular la tornada del catolicisme volgut per María Tudor i va consolidar l'iglésia anglicana. Va buscar un compromís religiós que tendira sobretot a reforçar l'autoritat de l'estat i al temps frenara l'insubordinació social i política dels puritans. En 1570 Isabel va ser escombregat pel Papa Pío V.

Isabel va instaurar un sistema definit com "episcopalisme", que prevea la formació de diòcesis en el territori estatal, en un bisbe al cap en funcions de control polític i religiós. Tal sistema va provocar diverses reaccions: els episcopalians, que ho recolzaven obertament, els presbiterians, que ho toleraven i els congregacionalistes que eren hostils.

Entre els personages que varen constituir una amenaça per a Isabel I estava María Stuart, reina d'Escòcia, catòlica, que es va vore obligada a fugir a Anglaterra pel tumult dels calvinistes dirigits per John Knox. Es va fer famosa per conspirar contra la reina d'Anglaterra, per lo que va ser jujada, sentenciada a mort i decapitada en 1587 en el castell de Fotheringhay.

Impuls a l'activitat econòmica i potència naval[editar]

Baix Isabel I varen rebre un impuls les activitats artesanals i manufactureres, a els que varen fer una important aportació als pròfucs polítics i religiosos vinguts dels Paisos Baixos i França. D'esta manera varen poder crear-se les bases per a una indústria nacional del vidre, la ceràmica, la seda i varen poder potenciar-se les exportacions de les manufactures de llana, que anava a substituir a la de llana com a matèria prima; la bossa de Londres.

Durant el seu regnat es va reforçar la potència de la flota militar i mercantil del país: gràcies a la colaboració de corsaris com sir Francis Drake, va cartografiar les colónies espanyoles, i va acumular grans riquees minant l'hegemonia espanyola, derrotant a la coneguda com Armada Invencible en 1588. En el seu honor es va fundar en Amèrica del Nort una colónia: Virginia. I, finalment, va constituir la Companyia Britànica de les Índies Orientals.

Desenroll cultural[editar]

Artícul principal → Lliteratura isabelina.

El regnat d'Isabel no solament va sagellar l'aparició d'Anglaterra com a gran potència en l'escena europea, sino que va estar caracterisat per un gran desenroll cultural i civil, que ha passat a l'història com a "época isabelina". Tal floreiximent es va donar en la lliteratura i principalment en el teatre, sobretot en William Shakespeare, Christopher Marlowe, Ben Jonson, John Webster, John Ford i uns atres. Gran desenroll va tindre també la música (William Byrd, John Bull) i l'arquitectura, influïda per la cultura renaixentista italiana i de la flamenca.